يعرض 1 - 10 نتائج من 452 نتيجة بحث عن '"País Valenciano"', وقت الاستعلام: 0.70s تنقيح النتائج
  1. 1
    رسالة جامعية

    المؤلفون: Marco Palau, Francesc

    المساهمون: University/Department: Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània

    مرشدي الرسالة: Culla, Joan B. (Joan Baptista)

    المصدر: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)

    وصف الملف: application/pdf

  2. 2
    دورية أكاديمية

    المؤلفون: Pastor i Madalena, Manel

    المصدر: Revista de Estudios Comarcales; Núm. 14 (2021): Crisis, Epidemias i Conflictos; 33-38

    مصطلحات موضوعية: inundaciones, sequías, edad media, Chiva, Buñol, País Valenciano

    وصف الملف: application/pdf

  3. 3
    دورية أكاديمية
  4. 4
    دورية أكاديمية

    المؤلفون: Casesnoves Ferrer, Raquel

    المصدر: LSC– Llengua, societat i comunicació; 2017: Núm.: 15 Monogràfic: La demolingüística. Comptar llengües, usos i persones; p. 70-75

    وصف الملف: text/html

  5. 5
    دورية أكاديمية
  6. 6
    دورية أكاديمية
  7. 7
    دورية أكاديمية
  8. 8
    دورية أكاديمية
  9. 9
    دورية أكاديمية

    المؤلفون: Arasa i Gil, Ferran

    المصدر: Complutum; Vol. 34 No. 1 (2023); 197-220 ; Complutum; Vol. 34 Núm. 1 (2023); 197-220 ; 1988-2327 ; 1131-6993

    وصف الملف: application/pdf

    العلاقة: https://revistas.ucm.es/index.php/CMPL/article/view/88941/4564456566227Test; Abad, L.; Sala, F. (eds.) (2001): Poblamiento ibérico en el Bajo Segura. El Oral (II) y La Escuera. Real Academia de la Historia, Madrid.; Adam, J.-P. (1996): La construcción romana. Materiales y técnicas. Ed. de Los Oficios, León.; Alfaro, M. del M.; Broncano, S. (1992): El sistema defensivo de la puerta de entrada a la ciudad ibérica del Castellar de Meca (Ayora, Valencia). Estudios de arqueología ibérica y romana. Homenaje a Enrique Pla Ballester, Serie de Trabajos Varios. Servicio de Investigación Prehistórica, 89: 73-82.; Albelda Borrás, V. (2019): Ruaya (València): los iberos al otro lado del Turia. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 37: 81-98.; Aranegui Gascó, C. (2004): Sagunto. Oppidum, emporio y municipio romano. Ed. Bellaterra, Bellaterra.; Aranegui Gascó, C. (2012): Los iberos ayer y hoy. Arqueologías y culturas. Marcial Pons, Madrid.; Aranegui Gascó, C. (dir.) (s. a.): Guía de los monumentos romanos y del Castillo de Sagunto. Generalitat Valenciana, Valencia.; Arasa i Gil, F. (2009): Els camins antics de la partida de Ferriol d’Elx (el Baix Vinalopó). Lucentum, XXVIII: 75-90. DOI: https://doi.org/10.14198/LVCENTVM2009.28.05Test.; Arasa i Gil, F.; Flors Ureña, E. (2021): Els camins de l’assentament ibèric tardà de la Torre de la Sal (Cabanes, la Plana Alta). Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 39: 79-89.; Bel, V.; Daveau, I. (2008): L’occupation du territoire autour de Lattara. Quelques aspects mis en lumière par les fouilles récentes. Gallia, 65: 23-44. DOI: https://doi.org/10.3406/galia.2008.3329Test.; Benavente Serrano, J. A. (2012a): Caminos de herradura en el Bajo Aragón: su huella en el paisaje [URL; Benavente Serrano, J. A. (2012b): Antiguos caminos carreteros y rodadas en el Bajo Aragón [URL; Blánquez Pérez, J. (1990): La formación del mundo ibérico en el sureste de la Meseta (Estudio arqueológico de las necrópolis ibéricas de la provincia de Albacete). Instituto de Estudios Albacetenses, Albacete.; Boitani, F.; Cristofani, M.; Moscati, P.; Nardi, G. (1985): Strade degli Etruschi. Vie e mezzi di comunicazione nell’antica Etruria. Silvana, Milano.; Bonet Rosado, H. (1995): El Tossal de Sant Miquel de Llíria. La antigua Edeta y su territorio. Museu de Prehistòria, Valencia.; Bonet, H.; Vives-Ferrándiz, J. (eds.) (2011): La Bastida de les Alcusses 1928-2010. Museu de Prehistòria, Valencia.; Broncano, S.; Alfaro, M. (1990): Los Caminos de Ruedas de la Ciudad Ibérica de “El Castellar de Meca” (Ayora, Valencia). Excavaciones Arqueológicas en España, 162.; Broncano, S.; Alfaro, M. (1997): Los accesos a la ciudad ibérica de Meca mediante sus caminos de ruedas. Serie de Trabajos Varios. Servicio de Investigación Prehistórica, 92.; Burriel Alberich, J. M.; Mata Parreño, M. C. (2013): L’oppidum ibèric d’El Tòs Pelat de Montcada (L’Horta Nord, Valencia). Monte Catano, 14: 75-97.; Burriel Alberich, J. M.; Ruiz López, J. J. (2015): El poblamiento ibérico en la comarca de la Serranía (Valencia), ss. VI-I a.C. Aproximación al modelo de ocupación del territorio. Saguntum. P.L.A.V., 47: 29-50. DOI:10.7203/SAGVNTVM.47.5029.; Burriel Alberich, J. M.; Ruiz López, J. J. (2019): Camins ibèrics al Camp de Túria i connectors intercomarcals. X Jornades d’Història Local de la Pobla de Vallbona. Època Antiga. Ajuntament de la Pobla de Vallbona, La Pobla de Vallbona: 24-37.; Busana, M. S. cur. (1997): Via per montes excisa. Strade in galleria e passaggi sotteranei nell’Italia romana. L'Erma di Bretschneider, Roma.; Castellano Castillo, J. J. (2018): Historia de Enguera. Prehistoria y Edad Antigua. Una visión de la evolución histórica de La Canal a través del Patrimonio Arqueológico. Ayuntamiento de Enguera, Valencia.; Celestino Pérez, S. (2001): Estelas de guerrero y estelas diademadas. La precolonización y formación del mundo tartésico. Bellaterra, Barcelona.; Chabot L. (1983): L'oppidum de la Cloche aux Pennes-Mirabeau (Bouches-du-Rhône): Synthèse des travaux effectués de 1967 à 1982. Revue Archéologique de Narbonnaise, 16: 39-80.; Ciampoltrini, G. (cur.) (2006): Glarea stratae. Vie etrusche e romane della Pianna di Lucca. Alinea, Firenze.; Collado Giraldo, H. (2015): New Representations of “Chariots” in the Rock Art of Extremadura and Some Considerations of the Archaeological Context. Arts, 4: 49-60. DOI: https://doi.org/10.3390/arts4020049Test.; Chevalier, R. (1997): Les voies romaines. Picard, Paris.; Coralini, A. (1997): Vie in galleria, in tagliata e in trincea nel mondo romano al di fuori dell’Italia peninsulare. Via per montes excisa. Strade in galleria e passaggi sotteranei nell’Italia romana (M. S. Busana, cur.), L'Erma di Bretschneider, Roma: 279-336.; Crouwel, J. H. (2012): Chariots and other wheeled vehicles in Italy before the Roman Empire. Oxbow Books, Oxford.; Díes, E.; Bonet, H.; Álvarez, N.; Pérez Jordà, G. (1997): La Bastida de les Alcuses (Moixent): resultado de los trabajos de excavación y restauración. Años 1990-1995. Archivo de Prehistoria Levantina, XXII: 215-295.; Emiliozzi, A. ed. (1999): Carri da guerra e principi etruschi. Catalogo della Mostra. L'Erma di Bretschneider, Roma.; Emiliozzi, A. (2017): Vehicles and roads. Etruscology (A. Nasso, ed.), De Gruyter, Boston-Berlin: 407-424.; Espí, I.; Grau, I.; López Seguí, E.; Torregrosa, P. (2009): La aldea ibérica de L’Alt del Punxó: producción agrícola y asentamiento campesino en el área central de la Contestania. Lucentum, XXVIII: 23-50. DOI: https://doi.org/10.14198/LVCENTVM2009.28.02Test.; Espinosa, A.; Ruiz, D.; Marcos, A. (2005): Nuevas aportaciones al conocimiento de la Vila Joiosa en época ibérica. La Contestania Ibérica; treinta años después (L. Abad; F. Sala; I. Grau, eds.). Universidad de Alicante, Alicante: 179-196.; Fernández Miranda, M.; Olmos, R. (1986): Las ruedas de Toya y el origen del carro en la Península Ibérica. Monografías del Museo Arqueológico Nacional, 9.; Flors, E. (coord.) (2010): Torre la Sal (Ribera de Cabanes, Castellón). Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques, 8.; García Borja, P.; López Serrano, D.; Jiménez, J. L. (eds.) (2012): Al pie de la vía Augusta. El yacimiento romano de Faldetes (Moixent, Valencia). Enagás-Acuamed, Valencia.; García Puchol, O.; Aura, J. E. (coord.) (2006): El Abric de la Falguera (Alcoi, Alacant). 8.000 años de ocupación humana en la cabecera del río de Alcoi. MARQ, Alcoi.; Gozálbes Cravioto, E. (2002): Vías y caminos cartagineses en la Península Ibérica. Caminería hispánica. Actas del V Congreso Internacional de Caminería Hispánica, II. Ministerio de Fomento, Madrid: 835-848.; Grau Mira, I. (2002): La organización del territorio en el área central de la Contestania ibérica. Universidad de Alicante, Alicante.; Grenier, A. (1934): Manuel d’archéologie gallo-romaine. 2. L’archéologie du sol. 1. Les routes. Picard, Paris.; Gutiérrez Garcia-M., A.; Rouillard, P. (eds.) (2018): Lapidum natura restat. Canteras antiguas de la península ibérica en su contexto (cronología, técnicas y organización de la explotación). Collection de la Casa de Velázquez, 170.; Knapp, R. C. (1986): La vía heraclea en el Occidente: mito, arqueología, propaganda, historia. Emerita, LIV: 103-122.; Lorrio Alvarado, A. J. (2001): El poblado y la necrópolis de El Molón (Camporrobles, Valencia). Los íberos en la comarca de Requena-Utiel (Valencia) (A. J. Lorrio, ed.). Universidad de Alicante, Alicante: 51-170.; Lorrio Alvarado, A. J. (2011): El Castellar de Meca: anatomía de un oppidum ibérico. Las raíces de Almansa. Desde los orígenes del poblamiento hasta el fin de la Edad Media. Jornadas de Estudios locales, 9. Ayuntamiento de Almansa, Almansa: 95-141.; Lorrio, A. J.; Simón, J. L.; Sánchez de Prado, M. D. (2014): La Peña del Castillo (Peñas de San Pedro, Albacete): de oppidum ibérico a fortaleza cristiana. Lucentum, XXXIII: 73-112. DOI: https://doi.org/10.14198/LVCENTVM2014.33.05Test.; Martí Bonafé, M. Á. (1998): El área territorial de Arse-Saguntum en época ibérica. Institució Alfons el Magnànim, València.; Martínez García, R. (2011): Intervención arqueológica, Conjunto Arqueológico “La Covatella”. La Pobla de Vallbona, Valencia. Memoria final. Valencia.; Martínez Valle, A. (2014): La Solana de las Pilillas y otros testimonios de producción y consumo de vino en la Meseta de Requena-Utiel. Lucentum, XXXIII: 51-72. DOI: https://doi.org/10.14198/LVCENTVM2014.33.04Test.; Mederos Martín, A. (2008): Carros micénicos del Heládico Final III en las estelas decoradas del Bronce Final II-IIIA del suroeste de la península Ibérica. Contacto cultural entre el Mediterráneo y el Atlántico (siglos XII-VIII ane). La precolonización a debate (S. Celestino; N. Rafel; X.-L. Armada, eds.). CSIC-EEHAR, Madrid: 437-463.; Melguizo Aísa, S. (2005): Íberos en el bajo Regallo. Caspe.; Mielke, D. P.; López Rosendo, E.; Torres, M. (2012): Wagen und ihre Manifestation in den eisenzeitlichen Kulturen der Iberischen halbinsel. Wege und Transport (C. Tappert et al., eds.). Beier & Beran. Langenweißbach: 15-39.; Molina Garel, M.; Arasa i Gil, F. (2018): Restos de caminos antiguos en el término municipal de Viver (Alto Palancia, Castellón). Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 36: 157-166.; Moreno Gallo, I. (2004): Vías romanas. Ingeniería y técnica constructiva. Ministerio de Fomento, Madrid.; Moreno Martín, A. (2011): Cuando el paisaje se convierte en territorio: Aproximación al proceso de territorialización íbero en La Plana d’Utiel, València (ss. VI-II ane). BAR International Series, 2298.; Moret, P. (1996): Les Fortifications Ibériques de la Fin de l´Âge du Bronze à la Conquête Romaine. Casa de Velázquez, Madrid.; Moret, P. (1998): Rostros de piedra. Sobre la racionalidad del proyecto arquitectónico de las fortificaciones urbanas ibéricas. Los iberos príncipes de Occidente (C. Aranegui, ed.). Fundación “La Caixa”, Barcelona: 83-92.; Moret, P. (2002): Les fortifications complexes. Questions de tracé et d’unité de mesure. La guerra en el mundo ibérico y celtibérico (P. Moret; F. Quesada, eds.). Casa de Velázquez, Madrid: 189-215.; Moret, P. (2006): Les portes des enceintes ibériques et des villes puniques d'Hispanie. Puertas de ciudades. Tipo arquitectónico y forma artística (T. Schattner; F. Valdés, eds.). Verlag Philipp Von Zabern, Mainz am Rhein: 89-110.; Morote Barberá, J. G. (1979): El trazado de la Vía Augusta desde Tarracone a Carthagine Spartaria. Una aproximación a su estudio. Saguntum. PLAV, 14: 139-164.; Olcina, M.; Guilabert, A.; Tendero, E. (2020): El Tossal de Manises-Lucentum entre los Barca y los Omeyas. MARQ, Alicante.; Olmos Benlloch, P. (2009): Aproximació a la metrologia ibèrica a Catalunya (segles VII-II aC). Revista d’Arquelogia de Ponent, 19: 51-74.; Pérez Mínguez, R. (2006): Aspectos del mundo rural romano en el territorio comprendido entre los ríos Turia y Palancia. Serie de Trabajos Varios. Servicio de Investigación Prehistórica, 106.; Pétrequin, P.; Arbogast, R.-M.; Pétrequin, A.-M.; Van Willigen, S.; Baily, M. (dirs.) (2006): Premiers chariots, premiers araires. La diffusion de la traction animale en Europe pendant les IVe et IIIe millénaires avant notre ère. CRA – Monographies, 29.; Pla Ballester, E. (1980): Los Villares (Caudete de las Fuentes, Valencia). Serie de Trabajos Varios. Servicio de Investigación Prehistórica, 68.; Py, M.; Vignaud, A. (1998): Voie et habitat protohistoriques de Peyrouse à Marguerittes (Gard) (Ve siècle avant notre ère). Documents d'Archéologie Méridionale, 21: 181-196.; Quesada Sanz, F. (1999): La penisola ibérica. Carri da guerra e principi etruschi. Catalogo della Mostra (A. Emiliozzi, coord.), L'Erma di Bretschneider, Roma: 53-61.; Quesada Sanz, F. (2005): Carros en el antiguo Mediterráneo: de los orígenes a Roma. Historia del Carruaje en España (E. Galán, ed.). FCC, Madrid: 16-71.; Quesada Sanz, F. (2008): Two-wheeled light chariots, carts and wagons in the Iberian Peninsula during the Iron Age. Origin and spreading of chariots. Globus, Lugansc: 297-316.; Quilici, L. (1989): Le antiche vie dell’Etruria. Atti del Secondo Congresso Internazionale Etrusco, I. Supplemento di Studi Etruschi, I: 451-506.; Quilici, L. (1990): La via de Fantebassi e le vie cave del territorio falisco. La civiltà dei Falisci. Atti del XV Convegno di Studi Etruschi ed Italici. Firenze: 197-222.; Quilici, L. (1999): Le strade carraie nell’Italia arcaica. Carri da guerra e principi etruschi. Catalogo della Mostra (A. Emiliozzi, coord.), L'Erma di Bretschneider, Roma: 73-85.; Quixal Santos, D. (2012): El valle del Magro como vía de comunicación en época ibérica (siglos VI-I a.C.). Archivo de Prehistoria Levantina, XIX: 187-208.; Raepsaet, G. (1993): Le diolkos de l’isthme à Corinthe: son tracé, son fonctionnement, avec une annexe. Considérations techniques et mécaniques. Butlletin de Correspondance Hellénique, 117: 233-261.; Rodríguez Morales, J.; Lumbreras, M. (2010): La calzada ibérica de “los Malos Pasicos” (Ayora, Valencia) y la red viaria antigua en torno al Castellar de Meca. Lucentum, XXIX: 81-107. DOI: https://doi.org/10.14198/LVCENTVM2010.29.05Test.; Rosser Limiñana, P. (coord.) (2007): El yacimiento Arqueológico Tossal de les Basses. Seis mil años de historia de Alicante. Ayuntamiento de Alicante, Alicante.; Rouillard, P.; Costa, L.; Moratalla, J. (eds.) (2020): Des carrières en archipel au pays de la Dame d’Elche (Alicante, Espagne). Casa de Velázquez, Madrid.; Russell, B. (2019): The economics of the Roman Stone Trade. Oxford University Press, Oxford.; Sánchez Priego, J. A.; Bravo, E. M.; De Madaria, J. L. (coord.) (2015): Historia de la Vía Augusta en la Foia de Manuel (La Font de la Figuera, Valencia). De asentamiento prehistórico a calzada imperial romana. Adif, Madrid.; Sanz Gamo, R. (2016): Viaria romana en la provincia de Albacete: estado de la cuestión. Vías de comunicación romanas en Castilla-la Mancha (Homenaje a Pierre Sillières) (G. Carrasco Serrano, G., coord.). Cuenca: 85-121.; Sillières, P. (1977): Le Camino de Aníbal. Itinéraire des Gobelets de Vicarello, de Castulo a Saetabi. Mélanges de la Casa de Velázquez, 13: 31-83.; Sillières, P. (1989): Les sources littéraires et le réseau routier de l'Hispanie méridionale à l'époque republicaine. Estudios sobre Urso. Colonia Iulia Genetiva (J. González, ed.). Alfar, Sevilla: 357-365.; Sillières, P. (1990): Les voies de communication de l'Hispanie Méridionale. Centre Pierre Paris, París.; Sillières, P. (2003a): Voies romaines et contrôle de l’Hispanie à l’époque républicaine: l’exemple de l’Espagne Ultérieure. Defensa y territorio en Hispania de los Escipiones a Augusto (Espacios urbanos y rurales, municipales y provinciales) (A. Morillo; F. Cadiou; D. Hourcade, coords.). Universidad de León-Casa de Velázquez, Salamanca: 25-40.; Sillières, P. (2003b): De Polybe, III, 3, aux Gobelets de Vicarello: la voie de l’Èbre au Rhône à l’époque républicaine. Peuples et territoires en Gaule méditerranéenne. Hommage à Guy Barruol. Université Paul-Valéry, Montpellier: 121-127.; Vanhove, D. (1996): Roman Marble Quarries in Southern Euboea and the Associated Road Networks. Monumenta Graeca et Romana, 8. Brill: Leiden-New York.; https://revistas.ucm.es/index.php/CMPL/article/view/88941Test

  10. 10
    دورية أكاديمية

    المؤلفون: Senso Vila, Carles Xavier

    المصدر: RIHC. Revista Internacional de Historia de la Comunicación; No. 18 (2022): The press as a historical agent in the face of nationalism, decentralization and autonomy (20th century); 206-227 ; RIHC. Revista Internacional de Historia de la Comunicación; Núm. 18 (2022): La prensa como agente histórico ante el nacionalismo, la descentralización y la autonomía (siglo XX); 206-227 ; Revista internacional de História da Comunicação; N.º 18 (2022): La prensa como agente histórico ante el nacionalismo, la descentralización y la autonomía (siglo XX); 206-227 ; 2255-5129 ; 10.12795/RiHC.2022.i18

    وصف الملف: application/pdf