يعرض 1 - 10 نتائج من 33,641 نتيجة بحث عن '"movilidad"', وقت الاستعلام: 0.79s تنقيح النتائج
  1. 1
    رسالة جامعية

    المؤلفون: Soto Personat, Grisela

    المساهمون: University/Department: Universitat Jaume I. Escola de Doctorat

    مرشدي الرسالة: Agut, Sonia, Agost-Felip, Mª Raquel

    المصدر: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)

    الوصف: El presente estudio se enmarca en la investigación del fenómeno de la desigualdad de oportunidades en la educación, centrando el análisis en la segregación horizontal por especialidades en las universidades públicas de Cataluña, el País Valenciano y Baleares. En cómo el hecho de ser mujer, de origen social o educativo bajo, ya no son características de desigualdad tan claras por lo que se refiere al acceso a la educación superior en países desarrollados como sucedía en épocas anteriores. Esta desigualdad se traduce en la actualidad en la segregación por especialidades, es decir, hombres y mujeres y estudiantado de diferente nivel socioeconómico y educativo familiar están sobrerrepresentados o infrarrepresentados en las diferentes áreas de especialidad con las consecuencias a nivel de movilidad social que, quedar al margen de determinados ámbitos o sectores de estudios y profesionales, puede conllevar.

    الوصف (مترجم): This study falls within the realm of investigating the phenomenon of opportunity inequality in higher education, with a specific focus on the horizontal specialization-based segregation in public universities in Catalonia, the Valencian Country, and the Balearic Islands. It sheds light on how, within the context of the expansion of higher education, specialization-based horizontal segregation emerges as a novel form of disparity in higher education, which compounds the still-persistent vertical segregation for students from disadvantaged socioeconomic backgrounds. The findings reveal that within the public university systems of Catalonia, the Valencian Country, and the Balearic Islands, there exist majors segregated by students’ sex and social background. Women and students from socio-economically disadvantaged backgrounds are the most adversely affected within fields of study with greater prospects for social mobility. Moreover, when these boundaries are challenged – for example, when women venture into male-dominated sectors – a process of "resegregation" unfolds, leading to women predominantly engaging in more communal, less esteemed, and lower remunerated activities, while men gravitate towards agentic pursuits, characterized by higher prestige and income. Consequently, the analyzed public university system has, thus far, been unable to rectify the inequalities stemming from specialization-based segregation concerning equity and social mobility.
    Programa de Doctorat en Desenvolupament Local i Cooperació Internacional

    وصف الملف: application/pdf

  2. 2
    رسالة جامعية

    المؤلفون: Delgado Ontivero, Lionel S.

    المساهمون: University/Department: Universitat de Barcelona. Facultat d'Economia i Empresa

    مرشدي الرسالة: Cano-Hila, Ana Belén, Muxí Martinez, Zaida, García, Soledad

    المصدر: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)

    الوصف: Programa de Doctorat en Sociologia

    الوصف (مترجم): [spa] La tesis doctoral se propone analizar cómo los desplazamientos urbanos juveniles se encuentran modulados por las diferencias de género y clase social en el contexto de Barcelona. La investigación se articula en torno a tres dimensiones de la movilidad: los desplazamientos físicos, las representaciones ligadas al movimiento y las prácticas sociales in itinere. Esta dimensión individual de las movilidades se entrelaza con un sistema socioestructural en el que cuerpos, espacios y políticas interactúan y se modifican mutuamente. Este sistema está a su vez enlazado a los ejes de estructuración social, entre ellos, los de género, clase y edad, que moldean las motilidades individuales y colectivas. Para analizar esta relación, se ha realizado un abordaje cualitativo del objeto de investigación. Se han empleado técnicas de entrevistas en profundidad, reuniones con expertos y expertas, observación etnográfica, técnicas visuales de mapeo colaborativo y análisis de fuentes secundarias (administrativas y políticas). El trabajo de campo se ha desarrollado entre mayo del 2019 y febrero del 2021 en dos barrios de Barcelona: Sarrià (distrito de Sarrià-Sant Gervasi) y Porta (distrito de Nou Barris), que han operado como materializaciones de las diferencias de clase (a nivel espacial, corporal y político) por sus niveles de renta. El análisis de resultados se organizó en tres capítulos: primero, cómo la experiencia juvenil se liga a las diferencias de clase en los desplazamientos físicos (disponibilidad y acceso a medios, motivos de desplazamiento y necesidades no cubiertas en cada barrio), en las representaciones (culturas de barrio, discursos de clase y presencia de la inseguridad y placer en los desplazamientos) y en las prácticas y relaciones sociales (con el tejido asociativo del barrio, con otros jóvenes, con la policía, los espacios y administraciones). Segundo, la experiencia juvenil de las mujeres en relación con el género y la clase y cómo se traducen la intersección de clase y género en los desplazamientos, representaciones y relaciones sociales (intragénero e intergénero) juveniles en cada barrio. Tercero, analizaremos la experiencia de los hombres en relación con las dimensiones ya mencionadas. Una vez presentados los resultados, se presentan las conclusiones y las reflexiones finales antes de apuntar hacia las líneas abiertas de investigación.
    [eng] The doctoral thesis aims to analyze how youth urban commuting is modulated by gender and social class differences in the context of Barcelona. The research is articulated around three dimensions of mobility: physical displacements, representations of movement and social practices in motion. This individual dimension of mobilities is intertwined with a socio- structural system in which bodies, spaces and policies interact and modify each other. This system is linked to the axes of social structuring, including those of gender, class and age, which shape motilities, both at the individual and collective levels. In order to analyze this relationship, a qualitative approach to the object of research has been carried out. We used in-depth interview techniques, meetings with experts, ethnographic observation, collaborative visual mapping techniques and analysis of secondary sources (administrative and political). The fieldwork has been developed between May 2019 and February 2021 in two neighborhoods of Barcelona: Sarrià (Sarrià-Sant Gervasi district) and Porta (Nou Barris district), which have operated as materializations of class differences (spatially, corporeally and politically) by their income levels. The analysis of results was organized in three chapters: first, how the youth experience is linked to class differences in physical movements (availability and access to means of transport, reasons for displacement and unmet needs in each neighborhood), in representations of movements (neighborhood cultures, class discourses and presence of insecurity and pleasure in displacements) and in social practices and relations (with the neighborhood associative fabric, with other young people, with the police, spaces and administrations). Second, women's youth experience in relation to gender and class and how the intersection of class and gender translate into youth movements, representations and social relations (intragender and intergender) and practices in each case. Third, we will analyze the men's experience in relation to the dimensions already mentioned. Once the results have been presented, conclusions and final reflections are presented before pointing towards open lines of research.

    وصف الملف: application/pdf

  3. 3
    رسالة جامعية

    مرشدي الرسالة: Cebollada Frontera, Àngel, Avellaneda García, Pau

    المصدر: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)

    الوصف: La mobilitat peatonal és el mitjà de transport per excel·lència de les persones; amb tot: es troben en risc d’extinció els vianants a Zipaquirá? Per respondre la pregunta, aquest treball fa una investigació de tipus mixta utilitzant tres estratègies: (1) documental, a través de la qual s’exposa el problema de la mobilitat urbana des de la perspectiva de diferents disciplines acadèmiques; (2) físico-territorial, amb la qual es caracteritzen els elements essencials a escales urbana i regional; i (3) analítica, mitjançant la qual s’avaluen les condicions de mobilitat de les persones i la seva percepció com a usuaris de la centralitat urbana de Zipaquirá. S’ha identificat alta vulnerabilitat del vianant i com la infraestructura privilegia els automotors, promovent així més ús dels vehicles motoritzats. Això en part és producte del model d’ocupació territorial atomitzat que proposa una expansió horitzontal de la ciutat densificant-ne les vores. Igualment, s’ha trobat que els instruments de planejament disposats per les autoritats municipals exposen una visió incoherent en relació amb les necessitats de mobilitat que tenen les persones, posant en risc el mitjà de transport dels vianants. Finalment, es considera que les troballes obtingudes en aquest treball per a Zipaquirá poden ser extrapolables a altres ciutats intermèdies.

    الوصف (مترجم): La movilidad peatonal es el medio de transporte por excelencia de las personas; sin embargo: ¿se encuentran en riesgo de extinción los peatones en Zipaquirá? Para responder la pregunta, este trabajo realiza una investigación de tipo mixta utilizando tres estrategias: (1) documental, a través de la cual se expone el problema de la movilidad urbana desde la perspectiva de distintas disciplinas académicas; (2) físico- territorial, con la que se caracterizan los elementos esenciales a escalas urbana y regional; y (3) analítica, mediante la que se evalúan las condiciones de movilidad de las personas y su percepción como usuarios de la centralidad urbana de Zipaquirá. Se identificó alta vulnerabilidad del peatón y cómo la infraestructura privilegia a los automotores, promoviendo con ello mayor uso de los vehículos motorizados. Esto en parte es producto del modelo de ocupación territorial atomizado que propone una expansión horizontal de la ciudad densificando los bordes de ésta. Igualmente, se encontró que los instrumentos de planeación dispuestos por las autoridades municipales exponen una visión incoherente con relación a las necesidades de movilidad que tienen las personas, poniendo en riesgo el medio de transporte peatonal. Finalmente, se considera que los hallazgos obtenidos en este trabajo para Zipaquirá pueden ser extrapolables a otras ciudades intermedias.
    Pedestrian mobility is the means of transportation par excellence for people; however, are pedestrians at risk of extinction in Zipaquirá? To answer this question, this work carries out a mixed type of research using three strategies: (1) documentary, through which the problem of urban mobility is exposed from the perspective of different academic disciplines; (2) physical-territorial, with which the essential elements are characterized at urban and regional scales; and (3) analytical, through which the mobility conditions of people and their perception as users of the urban centrality of Zipaquirá are evaluated. High pedestrian vulnerability was identified and how infrastructure favors motorized vehicles, thus encouraging a greater use of the latter. This is partly a product of the atomized territorial occupation model that proposes a horizontal expansion of the city, densifying its edges. Likewise, it was found that the planning instruments provided by the municipal authorities expose an incoherent vision in relation to the mobility needs of people, putting at risk the pedestrian means of transportation. Finally, it is considered that the findings obtained in this work for Zipaquirá can be extrapolated to other intermediate cities.
    Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Geografia

    وصف الملف: application/pdf

  4. 4
    رسالة جامعية

    مرشدي الرسالة: Lorite, Nicolàs

    المصدر: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)

    الوصف: La investigació busca fonamentar la relació entre la comunicació per al canvi social i la nova teoria d'estratègia en els processos de mobilitat urbana sostenible de l'aplicació del Pla MES de la Universitat Pontifícia Bolivariana de la ciutat de Medellín. Els plans de mobilitat responen a la resolució 1379, la qual obliga les empreses colombianes amb més de 200 treballadors a mesurar l'impacte dels seus desplaçaments des de i cap al seu lloc de treball; i, per l'altra, a proposar estratègies que mitiguin aquest impacte. Per assolir els objectius proposats, es fan entrevistes en profunditat a experts de cinc ciutats llatinoamericanes. També s'analitzen els anuncis publicitaris desenvolupats per la universitat en matèria de mobilitat i es contrasten les estratègies comunicatives esmentades amb els processos de mobilitat urbana dels treballadors mitjançant la realització de grups focals. A nivell teòric s'aborden temes com ara la comunicació per al canvi social, la nova teoria de l'estratègia, comunicació i mobilitat urbana i les estratègies de mobilitat sostenible al món. La proposta final evidencia els paràmetres a partir dels quals cal desenvolupar els processos de comunicació per que fomentin el canvi social, recolzats en la nova teoria de l'estratègia en processos de mobilitat urbana sostenible.

    الوصف (مترجم): La investigación busca fundamentar la relación entre la comunicación para el cambio social y la nueva teoría de la estrategia en los procesos de movilidad urbana sostenible, para comprender su aplicación en el Plan MES de la Universidad Pontificia Bolivariana de la ciudad de Medellín. Los planes de movilidad responden a la resolución 1379, la cual obliga a las empresas colombianas con más de 200 empleados a medir el impacto de los desplazamientos de sus empleados desde y hacia su lugar de trabajo y a proponer estrategias que mitiguen dicho impacto. Para alcanzar los objetivos propuestos, se realizan entrevistas en profundidad a expertos de cinco ciudades latinoamericanas. Así mismo, se analizan los anuncios publicitarios desarrollados por la universidad en materia de movilidad y se contrastan dichas estrategias comunicativas, con los procesos de movilidad urbana de los empleados, a partir de la realización de grupos focales. Teóricamente se abordan temas como comunicación para el cambio social, nueva teoría de la estrategia, comunicación y movilidad urbana y estrategias de movilidad sostenible en el mundo. La propuesta final evidencia los parámetros a partir de los cuales se deben desarrollar los procesos de comunicación para el cambio social, apoyados en la nueva teoría de la estrategia en procesos de movilidad urbana sostenible.
    The research seeks to investigate the relationship between communication for social change and the new theory of strategy in sustainable urban mobility processes, to understand its application in the MES Plan of the Pontifical Bolivarian University of the city of Medellín. The mobility plans respond to resolution 1379, which obliges Colombian companies with more than 200 employees to measure the impact of their employees' travel to and from their workplace and to propose strategies that mitigate this impact. To achieve the proposed objectives, in-depth interviews are conducted with experts from five Latin American cities. Also, the advertisements developed by the university in terms of mobility are analyzed and these communication strategies are contrasted with the urban mobility processes of the employees, based on the development of focus groups. Theoretically, topics such as communication for social change, new theory of strategy, communication and urban mobility and sustainable mobility strategies in the world are addressed. The final proposal shows the parameters from which communication processes for social change should be developed, supported by the new theory of strategy in sustainable urban mobility processes.
    Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Comunicació Estratègica, Publicitat i Relacions Públiques

    وصف الملف: application/pdf

  5. 5
    رسالة جامعية

    المؤلفون: Sánchez Herrero, Eulalia

    المساهمون: University/Department: Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Òptica i Optometria

    مرشدي الرسالة: Gispets Parcerisas, Joan, Cadevall Artigues, Cristina

    المصدر: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)

    الوصف: People with peripheral visual field loss perceive limited information about the environment and present severe problems in achieving successful orientation and mobility. In recent years, virtual and augmented reality systems have been incorporated with the aim of taking advantage of the performance of new technologies to improve people's quality of life, and the need to design and propose an evaluation system to assess them has arisen. The aim of this work is to design and build a laboratory (MoviLab) that allows the systematic and objective analysis of visual skills, as well as the effect of interventions aimed at improving mobility skills in patients suffering visual impairment with peripheral field defect. To this end, two areas of work have been identified. On the one hand, the creation of a visual skills assessment system and, on the other, a mobility assessment system. To assess the visual skills, a computer system has been designed and implemented (Movilab software and auxiliary devices), which allows adapting the tests to the patient's visual capacity and facilitates the recording of the results. This computer system makes it possible to include in clinical practice aspects that are generally under-evaluated in this patient profile, such as glare, visual search and certain areas of visual perception. For the evaluation of mobility, a physical space has been designed and implemented, equipped with a video recording system and control of lighting conditions, where safe itineraries in which obstacles are placed, without danger, and which represent the real problem can be carried out. The laboratory makes it possible to detect variations in the walking speed of patients if the lighting or obstacles are modified. The main result of this thesis is the MoviLab laboratory as a whole, which is now a UPC asset included in the catalogue of external scientific-technical services, in the Healthtech area. MoviLab will allow the promotion of R&D in the field of systematic and objective analysis of visual skills, as well as the effect of interventions aimed at improving mobility skills in patients suffering visual impairment. Normality reference values have been obtained for the new assessment tests. These values allow the comparison of results with those of special populations. A model report has been created which includes the parameters of visual impairment mentioned in the BOE. This report has been very well accepted by patients and professionals such as the ophthalmologists who treat them. A validation study of the laboratory and mobility itineraries has been carried out on a sample of healthy observers, whose visual field is reduced with simulation glasses, and on a sample of patients with peripheral field defect. The results have confirmed its sensitivity to detect variations in walking speed and it is therefore considered validated to evaluate mobility aids. The effect of two mobility aids aimed at improving mobility skills in patients suffering peripheral field defect has been analyzed and the importance of carrying out this type of study in two phases, the pre-clinical phase and the clinical phase, has been demonstrated. The following protocols have been proposed: - Visual skills assessment protocol for patients suffering visual impairment with peripheral field defect. - Mobility assessment protocol.

    الوصف (مترجم): Les persones amb pèrdua de camp visual perifèric perceben una informació limitada sobre l’entorn i presenten una problemàtica accentuada per aconseguir una orientació i mobilitat exitosa. En els últims anys, s’estan incorporant sistemes de realitat virtual i augmentada amb l’objectiu d’aprofitar les prestacions de les noves tecnologies per millorar la qualitat de vida de les persones i sorgeix la necessitat de dissenyar i proposar un sistema d’avaluació que permeti valorar-les. L’objectiu d’aquest treball és dissenyar i construir un laboratori (MoviLab) que permeti l’anàlisi sistemàtica i objectiva de les habilitats visuals, així com, l’efecte de les intervencions dirigides a la millora de les habilitats de mobilitat en pacients afectats de discapacitat visual amb limitació en el camp visual perifèric. S’han detectat dues àrees de treball: la creació d’un sistema d’avaluació de les habilitats visuals i d’un sistema d’avaluació de la mobilitat. Per a l’avaluació de les habilitats s’ha dissenyat i implementat un sistema informàtic (programa Movilab i dispositius auxiliars) que permet adaptar les proves a la capacitat visual del pacient i facilita el registre dels resultats. Aquest sistema informàtic permet incloure en la pràctica clínica aspectes en general poc avaluats en aquest perfil de pacients com són l’enlluernament, la cerca visual i determinades àrees de la percepció visual. Per a l’avaluació de la mobilitat, s’ha dissenyat i implementat un espai físic dotat d’un sistema de registre de vídeo i control de les condicions d’il·luminació, on es puguin realitzar itineraris segurs en què es col·loquen obstacles, que no tenen perillositat, i que representen la problemàtica real. El laboratori permet detectar variacions en la velocitat de marxa dels pacients si es modifica la il·luminació o els obstacles. El resultat principal d’aquesta tesi és el laboratori MoviLab en el seu conjunt, que és ara un actiu de la UPC inclòs en el catàleg de serveis científic-tècnics externs, a l’àrea de Healthtech. MoviLab permetrà impulsar l’R+D en l’àmbit de l’anàlisi sistemàtica i objectiva de les habilitats visuals, així com, de l’efecte de les intervencions dirigides a la millora de les habilitats de mobilitat en pacients afectats de discapacitat visual. S’han obtingut valors de referència de normalitat de les noves proves d’avaluació. Aquests valors permeten la comparació de resultats respecte als resultats de poblacions especials. S’ha creat un informe model que inclou els paràmetres de discapacitat visual mencionats en el BOE. Aquest informe ha tingut molt bona acceptació per part dels pacients i professionals com són els oftalmòlegs que els tracten. S’ha realitzat un estudi de validació del laboratori i itineraris de mobilitat en una mostra d’observadors sans als quals es redueix el camp visual amb unes ulleres de simulació i en una mostra de pacients amb limitació de camp perifèric i els resultats han confirmat la seva sensibilitat per detectar variacions en la velocitat de marxa pel que es considera validat per avaluar ajudes a la mobilitat. S’ha analitzat l’efecte de dues ajudes dirigides a la millora de les habilitats de mobilitat en pacients afectats de limitació de camp perifèric i s’ha demostrat la importància de realitzar aquest tipus d’estudis en dues fases, la fase preclínica i la fase clínica. S’han proposat els següents protocols: -Protocol d’avaluació de les habilitats visuals per a pacients afectats de discapacitat visual amb disminució del camp visual perifèric. -Protocol de valoració de la mobilitat.
    Enginyeria òptica

    وصف الملف: application/pdf

  6. 6
    رسالة جامعية

    المؤلفون: García-Barrero, José Antonio

    المساهمون: University/Department: Universitat de Barcelona. Facultat d'Economia i Empresa

    مرشدي الرسالة: Llonch, Montserrat, Manera, Carles, 1957-, Catalán, Jordi

    المصدر: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)

    الوصف: Programa de Doctorat en Història Econòmica

    الوصف (مترجم): Circular migrations have played an important role in multiple migratory episodes in the past and present. They have also increasingly been a source of interest for political institutions. Based on the Triple Win theory, governments and other public and private institutions perceive these migrations as a way to alleviate labour shortages, brain drain and fight against illegal migration. However, the differential impact of these migrations in source and host societies is a factor sometimes neglected by the literature, despite being potentially important for our understanding of a variety of key social and economic indicators. This thesis analyses circular migrations in Spain during the rural exodus, 1955-1973. To do so it focuses on a key scenario of internal migration during this period, intimately related to this typology of migratory flows: the formation of the tourism labour market in Spain, with particular attention to the main tourist region, the Balearic Islands. The Spanish tourism boom is characterised by an intense process of structural change with crucial socio-economic ramifications in the short and long term, shaping the economic specialisation of the Spanish economy and some of the characteristics of its labour market. The process of labour market formation in this sector was based on intense migrant assimilation shaped by circular migratory flows, which in the mid-XX was a notable and distinctive component of international and internal population mobility in comparison with other European countries. Thus, the study of this historical episode addresses the relationship between the persistence of circular internal migrations in Spain and the development of the tourism industry, labour market inequality, migrants’ location choices and their levels of social mobility during the period. The study of circular migrations and tourism employment both in the past and present involves significant methodological obstacles, given the scarcity of sources and methods appropriate for the distinctive features of this phenomenon. To overcome them, one contribution of this thesis is an array of novel micro and macro quantitative and qualitative sources from archival work in combination with methodological and conceptual innovations akin to recent studies such as that of Dustmann and Görlach (2016). The present study integrates both empirical quantitative and qualitative approaches to respond to two sets of guiding questions. Firstly, the process of labour market formation is studied to explore the role and impact of circular migration on the model of industrial relations and levels of labour market inequality in the host regions. Secondly, from this analysis, three main questions arise that are answered in the following chapters: Did circular migration play a significant role in fostering firm expansion? Why did some households from southern Spain decide to migrate to tourist regions and persist in migrating circularly over several years? Did the temporariness of the migration significantly explain the differential levels of social mobility? A key result of this work is that the development of tourism in this period implied the formation of a new labour market, where both intra and interregional circular migration became crucial for the level of growth recorded. The short-term impact of this migration was in accordance with most of the assumptions of the Triple Win Model: circular migrants helped the expansion of firms which benefited the social mobility of locals and long-term migrants in the hospitality and tourism-related economy, and circular migrants found in the tourism regions abundant seasonal jobs with lower comparative human capital requirements than other destinations and better wages than in their place of origin. However, this pattern of tourism development also meant a higher level of labour inequality and significant constraints for future economic and socio-ecological adaptation. The temporariness was an important factor to understand these results. The author’s interpretation concludes that most circular migratory movements were the result of voluntary and non-voluntary returns. While voluntary returns were shaped by the differential capacity of capital accumulation and investment in the areas of origin and destination, most persisted in circular migration because of housing shortages, lack of migratory networks, seasonal labour demand and an inadequate labour regulatory framework. In this context, the empirical results suggest that circular migrants had lower incentives and capacity to acquire host-specific human and social capital, key drivers of occupational upgrading. As the years of circular migration increased the income differential between these migrants and natives and similar but permanent migrants grew higher. As a result, the tourism development under this model of development and institutional framework produced social and economic inequality in the host societies and difficulties in achieving social cohesion in the mid-term. These results highlight the crucial role of public policies that pay attention to the differential nature of circular migrations, particularly regarding housing and employment policies.

    وصف الملف: application/pdf

  7. 7
    رسالة جامعية

    المؤلفون: Sillero Casado, Azahara

    مرشدي الرسالة: Cebollada Frontera, Àngel, Ortiz Guitart, Anna

    المصدر: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)

    الوصف: Aquesta tesi doctoral analitza el ciclisme urbà de Barcelona des d’una perspectiva feminista. Aquesta qüestió general s’ha afrontat des de tres objectius específics. En primer lloc, l’estudi dels col·lectius i els espais pro-bici de la ciutat. En segon lloc, la relació dialèctica entre la generització de l’espai i les pràctiques ciclistes. I, finalment, les formes de resistència que generen les dones (conscient o inconscientment) davant de les pràctiques patriarcals. La producció de dades es basa en la metodologia qualitativa, molt lligada als estudis de gènere. Per això s’han realitzat 37 entrevistes semiestructurades i observació participant en diferents espais ciclistes, a destacar la participació en dos col·lectius ciclistes no mixtos (Cicliques i Las Palometas). L’anàlisi dels resultats s’ha estructurat en tres blocs principals que corresponen als objectius específics. Hi ha una manca de dones en diversos espais vinculats al ciclisme urbà que fa que s’invisibilitzin altres experiències a part de la masculina. També s’indaga en les pràctiques de les usuàries, que demostren tenir experiències diferents a l’espai públic: més sensació de seguretat, una relació diferent amb el cos o més assetjament sexual. Però les mateixes dones estan generant estratègies de resistència desmuntant rols de gènere, ja sigui des de la pròpia pràctica ciclista o des de la incursió en espais històricament masculinitzats. Aquestes reflexions demostren la importància de comprendre els símbols i les pràctiques del ciclisme urbà des d’una perspectiva de gènere.

    الوصف (مترجم): Esta tesis doctoral analiza el ciclismo urbano de Barcelona desde una perspectiva feminista. Esta cuestión general se ha afrontado desde tres objetivos específicos. En primer lugar, el estudio de los colectivos y espacios pro-bici de la ciudad. En segundo lugar, la relación dialéctica entre la generización del espacio y las prácticas ciclistas. Y, por último, las formas de resistencia que generan las mujeres (consciente o inconscientemente) frente a las prácticas patriarcales. La producción de datos se basa en la metodología cualitativa, muy vinculada a los estudios de género. Para ello se han realizado 37 entrevistas semi-estructuradas y observación participante en diferentes espacios ciclistas, a destacar la participación en dos colectivos ciclistas no mixtos (Cicliques y Las Palometas). El análisis de los resultados se ha estructurado en tres bloques principales que se corresponden con los objetivos específicos. Existe una carencia de mujeres en diversos espacios vinculados al ciclismo urbano que provoca que se invisibilicen otras experiencias a parte de la masculina. También se indaga en las prácticas de las usuarias, que demuestran tener experiencias diferentes en el espacio público: mayor sensación de seguridad, una relación diferente con el cuerpo o mayor acoso sexual. Pero las propias mujeres están generando estrategias de resistencia desmontando roles de género, ya sea desde la propia práctica ciclista o desde la incursión en espacios históricamente masculinizados. Estas reflexiones demuestran la importancia de entender los símbolos y las prácticas del ciclismo urbano desde una perspectiva de género.
    This doctoral analyzes urban cycling in Barcelona from a feminist perspective. This general issue has been addressed here from three specific objectives. Firstly, the study of the city’s cycling advocacy groups. Second, the dialectical relationship between the gendered space and cycling practices. And finally, the forms of resistance generated by women (consciously or unconsciously) who confront patriarchal practices. Data production is based on qualitative methodology, closely linked to gender studies. For this, 37 semi-structured interviews and participant observation have been carried out in different cycling spaces, highlighting the participation in two only women cycling groups (Cicliques and Las Palometas). The analysis of the results has been structured in three main blocks that correspond to the specific objectives. There is a lack of women in various spaces linked to urban cycling that causes other experiences to be made invisible apart from the masculine one. It also investigates the practices of the users, who show that they have different experiences in the public space: a greater sense of security, a different relationship with the body or greater sexual harassment. But the women themselves are generating resistance strategies dismantling gender roles, either from the cycling practice itself or from the incursion into historically masculinized spaces. These reflections demonstrate the importance of understanding the symbols and practices of urban cycling from a gender perspective.
    Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Geografia

    وصف الملف: application/pdf

  8. 8
    رسالة جامعية

    المؤلفون: Fritz, Erik Van Dyke

    المساهمون: University/Department: Universitat de Lleida. Departament d'Anglès i Lingüística

    مرشدي الرسالة: Block Allen, David, Cots Caimons, Josep Maria

    المصدر: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)

    الوصف: L'explosiu creixement del PIB del Japó a les dècades de 1980 i 1990 va crear les condicions per a una major mobilitat de diversos grups de persones, és a dir, treballadors d'empreses japoneses que es van expandir a l'estranger, treballadors de l'estranger que es necessitaven a les indústries manufactureres i agrícoles japoneses i, la majoria, estudiants de la nova classe mitjana i famílies adinerades que tenien els mitjans econòmics per estudiar a l'estranger. Els treballadors que anaven a l'estranger sovint es quedaven durant anys desplaçant normalment al costat d'ells les seves famílies. Els fills d'aquests treballadors, que finalment van tornar a Japó, es denominen kikokushijo o repatriats. La força laboral massiva que va arribar després dels canvis en la llei d'immigració japonesa el 1990 es diu Nikkei-jin, perquè el Japó només va permetre una gran afluència d'immigrants amb visats especials de treball en el cas de persones amb llaços ancestrals japonesos comprovats. El grup Nikkei més gran que va anar a treballar a Japó va ser el de Brasil. El nombre d'estudiants japonesos a l'estranger també va augmentar dràsticament durant aquest període, amb al voltant de 25.000 estudiants cursant estudis a l'estranger el 1990 a més de 75.000 estudiants el 2005. No obstant això, l'economia del Japó, especialment després de la crisi financera de 2008, ha crescut més lentament. El govern ha emprat diverses mesures per augmentar la seva competitivitat global per tal de revitalitzar la seva economia, inclòs el suport a les escoles de japonès a l'estranger i els exàmens especials d'ingrés a la universitat per kikokushijo, la creació d'objectius per augmentar el nombre de participants en programes d'estudis a l'estranger i noves lleis d'immigració dirigides a Nikkei-jin. Com ha afectat aquest augment de la mobilitat i l'aprenentatge d'idiomes a les identitats nacionals de kikokushijo, Nikkei-jin i els estudiants japonesos a l'estranger? Per això, els meus objectius de recerca van ser estudiar els efectes de la llengua i la mobilitat transnacional sobre la identitat nacional japonesa en aquests tres grups. Cap altre estudi no ha combinat aquests tres grups per aprofundir en aquests temes de recerca. Per fer la meva recerca, vaig entrevistar un total de 20 participants: 4 brasilers Nikkei, 14 kikokushijo i 2 estudiants d'estudis de llarga durada a l'estranger. Em vaig concentrar principalment en les històries d'aprenentatge d'idiomes dels participants i el seu ús actual de l'anglès i el japonès, i com els participants veien les seves identitats nacionals a les nostres entrevistes. L'anàlisi les dades co-construïdes a les nostres entrevistes es basa la teoria del posicionament. Aquesta anàlisi va posar de relleu que algunes de les identitats nacionals japoneses dels meus participants es van veure afectades per l'aprenentatge i l'ús de l'idioma japonès i l'anglès. La mobilitat transnacional també va semblar que tenia efectes variats en les identitats nacionals japoneses dels meus participants. L'anàlisi també inclou una reflexió sobre els esforços del govern japonès per augmentar la mobilitat d’aquests tres grups i les seves estratègies de promoció de l'idioma.

    الوصف (مترجم): El explosivo crecimiento del PIB de Japón en las décadas de 1980 y 1990 creó las condiciones para una mayor movilidad de varios grupos de personas, a saber, trabajadores de empresas japonesas que se expandieron en el extranjero, trabajadores del extranjero que se necesitaban en las industrias manufactureras y agrícolas japonesas y, en su mayoría, estudiantes de la nueva clase media y familias adineradas que tenían los medios económicos para estudiar en el extranjero. Los trabajadores que iban al extranjero a menudo se quedaban durante varios años desplazando frecuentemente junto a ellos a sus familias. Los hijos de estos trabajadores, que finalmente regresaron a Japón, se denominan kikokushijo o repatriados. La fuerza laboral masiva que llegó después de los cambios en la ley de inmigración japonesa en 1990 se llama Nikkei-jin, porque Japón solo permitió una gran afluencia de inmigrantes con visas especiales de trabajo en el caso de personas con lazos ancestrales japoneses comprobados. El grupo Nikkei más grande que fue a trabajar a Japón fue el de Brasil. El número de estudiantes en el extranjero también aumentó drásticamente durante este período, con alrededor de 25.000 estudiantes estudiando en el extranjero en 1990 a más de 75.000 estudiantes en 2005. Sin embargo, la economía de Japón, especialmente después de la crisis financiera de 2008, ha crecido más lentamente. El gobierno ha empleado varias medidas para aumentar su competitividad global con el fin de revitalizar su economía, incluido el apoyo a las escuelas de japonés en el extranjero y los exámenes especiales de ingreso a la universidad para kikokushijo, la creación de objetivos para aumentar el número de participantes en programas de estudios en el extranjero y nuevas leyes de inmigración dirigidas a Nikkei-jin. ¿Cómo ha afectado este aumento de la movilidad y el aprendizaje de idiomas a las identidades nacionales de kikokushijo, Nikkei-jin y los estudiantes japoneses en el extranjero? Por ello, mis objetivos de investigación fueron estudiar los efectos del idioma y la movilidad transnacional sobre la identidad nacional japonesa en estos tres grupos. Ningún otro estudio ha combinado estos tres grupos para profundizar en estos temas de investigación. Para realizar mi investigación, entrevisté a un total de 20 participantes: 4 brasileños Nikkei, 14 kikokushijo y 2 estudiantes de estudios de larga duración en el extranjero. Me concentré principalmente en las historias de aprendizaje de idiomas de los participantes y su uso actual del inglés y japonés, así como en cómo los participantes veían sus identidades nacionales en nuestras entrevistas. El análisis de los datos co-construidos en nuestras entrevistas se basa en la teoría del posicionamiento. Dicho análisis puso de relieve que algunas de las identidades nacionales japonesas de mis participantes se vieron afectadas por el aprendizaje y el uso del idioma japonés e inglés. La movilidad transnacional también pareció tener efectos variados en las identidades nacionales japonesas de mis participantes. El análisis también incluye una reflexión sobre los esfuerzos del gobierno japonés para aumentar la movilidad de estos tres grupos y sus estrategias de promoción del idioma.
    Japan’s explosive GDP growth in the 1980s and 1990s created conditions for increased mobility of several groups of people, namely workers of Japanese companies that expanded abroad, workers from overseas that were needed in Japanese manufacturing and agricultural industries, and mostly students from newly middle class and wealthy families who had the financial means to study abroad. The workers who went abroad often stayed for several years and brought their families with them. The children of these workers, who eventually returned to Japan, are called kikokushijo, or returnees. The massive workforce that arrived after Japanese immigration law changes in 1990 are called Nikkei-jin, because Japan only allowed a large influx of immigrants with proven Japanese ancestral ties to enter Japan on special work visas. The largest Nikkei group that went to Japan to work was from Brazil. The number of study abroad students also increased dramatically during this time period, with about 25,000 students studying abroad in 1990 to more than 75,000 students in 2005. However, Japan’s economy, especially after the 2008 financial crisis, has grown more slowly. The government has employed several measures to increase its global competitiveness in order to revitalize its economy, including supporting Japanese language schools abroad and special university entrance examinations for kikokushijo, creating goals to increase the number of study abroad participants, and new immigration laws targeting Nikkei-jin. How has this increased mobility and language learning affected the national identities of kikokushijo, Nikkei-jin, and study abroad students? My research goals, therefore, were to study the effects of language and transnational mobility on Japanese national identity in these three groups. No other study has combined these three groups to investigate these research themes. To conduct my research, I interviewed a total of 20 participants: 4 Nikkei Brazilians, 14 kikokushijo, and 2 long-term study abroad students. I focused mainly on the participants’ language learning histories and their current use of English and Japanese as well as how the participants viewed their national identities in our interviews. I used positioning theory to analyze the data that was co-constructed in our interviews. It was found that some of my participants’ Japanese national identities were affected by Japanese and English language learning and usage. Transnational mobility also seemed to have varied effects on my participants’ Japanese national identities. The Japanese government’s efforts to increase mobility of these three groups and its language promotion strategies will also be discussed.

    وصف الملف: application/pdf

  9. 9
    رسالة جامعية

    المؤلفون: Torrecillas Jódar, Juan

    المساهمون: University/Department: Universitat de Barcelona. Facultat d'Economia i Empresa

    مرشدي الرسالة: Farré, Lídia, Jofre Monseny, Jordi

    المصدر: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)

    الوصف: Esta tesis estudia la relación entre costes de movilidad y desigualdad de género en el mercado laboral. Se argumenta que, en un contexto de roles de género tradicionales, que imponen en las mujeres mayor responsabilidad en el cuidado familiar y del hogar, el reciente incremento en los costes de movilidad puede haber ralentizado el ritmo de convergencia de las brechas de género en el mercado laboral. En el segundo capítulo de esta tesis, estudio cómo la organización espacial de la actividad económica ha podido perjudicar la participación femenina en el mercado laboral en un contexto histórico. En la España del siglo XIX, había dos tipos de asentamientos: concentrados, donde la gente vivía en un núcleo de población grande, dejando otros núcleos prácticamente despoblados; y dispersos, donde la gente vivía homogéneamente distribuida en muchos y pequeños asentamientos. Los asentamientos concentrados se caracterizaban por altos costes de desplazamiento, ya que se encontraban alejados de la tierra donde se trabajaba. Los asentamientos dispersos, por el contrario, se caracterizaban por tener unos bajos costes de desplazamiento, ya que la tierra se encontraba cerca de la casa, y muchas veces dentro de la misma. Utilizando datos del censo de 1887 y una estrategia de variables instrumentales utilizando la Reconquista como variación exógena de los tipos de asentamientos, encuentro que los asentamientos dispersos presentaban mayor participación femenina en el mercado laboral, menores tasas de fecundidad y mayor edad de primer matrimonio. Además, muestro que este efecto es persistente en el largo plazo, en tanto que partidos judiciales más dispersos en 1887 todavía presentan mayor participación femenina en el mercado laboral y mayor igualdad de género en el mercado laboral. Finalmente, utilizando una muestra de migrantes internos, encuentro evidencia sugestiva de que la persistencia de roles de género tradicionales es un mecanismo potencial que puede explicar este efecto persistente. Siguiendo esta línea, el tercer capítulo de esta tesis estudia el efecto de los tiempos de transporte al trabajo sobre la participación femenina en el mercado laboral y sus horas trabajadas. La hipótesis es que las mujeres casadas responden a incrementos en el tiempo de transporte al trabajo saliendo de la oferta laboral con mayor frecuencia que los hombres casados. Utilizando la forma geométrica de la ciudad como instrumento para los tiempos de transporte, en tanto que ciudades más redondas y compactas presentan desplazamientos más cortos por definición y esta forma depende de accidentes geográficos, mostramos que los incrementos en el tiempo de transporte al trabajo afectan de forma negativa a la participación femenina en la oferta de trabajo. Este efecto, además, es especialmente fuerte para mujeres casadas con hijos menores de 5 años, pero no existente para sus maridos. En la misma línea, encontramos que las mujeres inmigrantes que vienen de países con roles de género más tradicionales responden fuertemente a incrementos en los tiempos de desplazamiento. Esto sugiere que las normas sociales que imponen a las mujeres el rol de cuidadores del hogar son el principal mecanismo que explica este efecto, y no diferencias en productividad en el trabajo doméstico. Finalmente, estudio cómo la flexibilidad horaria en el trabajo y la movilidad geográfica afectan a la autoselección de mujeres en diferentes ocupaciones. Para ello, utilizo el mercado de asignación de especialidades médicas para residentes (MIR) como escenario. Utilizando datos de las elecciones MIR y una encuesta que permite categorizar atributos de cada especialidad MIR, muestro que las mujeres tienden a elegir especialidades que no impliquen moverse geográficamente y que tienen mayor flexibilidad horaria y menores horas de trabajo. Además, encuentro un efecto similar cuando restrinjo el análisis los primeros 1.000 estudiantes, que pueden elegir especialidad con muy pocas restricciones, y un mayor efecto de la movilidad geográfica. Esto sugiere que los hombres están más dispuestos a moverse geográficamente, pero sólo cuando la recompensa potencial de moverse es mayor, es decir, cuando los hospitales y plazas más prestigiosas están aún disponibles.

    وصف الملف: application/pdf

  10. 10
    رسالة جامعية

    المساهمون: University/Department: Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Civil i Ambiental

    مرشدي الرسالة: Robusté Antón, Francesc

    المصدر: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)

    الوصف: The efficient and equitable use of urban road space considered as a public good and a scarce resource, leads to giving priority to sustainable transport modes (walking, cycling and public transport). Private vehicle sees its space reduced due to its negative externalities (space consumption, in addition to pollution, noise, accidents, barrier effect, etc.). This trend is international and has been applied progressively since the last decades (with the time lag and graduation conditioned by the prevailing type of local urban planning). It still does not have a methodological formulation that brings the scientific support: decisions are made on the political ground or based on "road/street supply models", which do not always have technical background. This thesis develops the conceptual and methodological bases of an alternative mobility management instrument called “ Road Space Retribution Charge by Congestion Costs”. We obtain the quantity (supply) of urban road space currently used by the private vehicle that must be transferred to sustainable transport modes using principles of transportation microeconomics. In a similar way but a century ago, Pigou formulated a tax to internalize the traffic congestion externalities. The restriction of space to vehicular traffic entails increases in travel times for the private vehicle, but even so it can favor the global mobility of the city: alternative modes enjoy more space for exclusive use and increase their commercial speed and their modal share, while the remaining traffic can be reassigned in the network more efficiently. The social welfare improves and the disincentive in the use of the private vehicle is similar to the Pigouvian tax. The methodological development is applied to the historic center of Santiago de Cali (Colombia), resulting in that a hybrid scheme of "Reallocation of the Use of Road Space" and "Traffic Management and Control" is the most appropriate for the internalization of externalities due to congestion. The results of the practical application suggest that the social benefits of the desirable scenario with respect to the baseline scenario include a 26% reduction in polluting emissions and an increase of 52 percentage points in the participation of sustainable transport modes in the use of urban road space. The research carried out finds general application in cities or parts of them that intend to humanize and recover part of the space currently occupied by the wheeled traffic of private vehicles. It can also be used to decide to implement urban projects such as “ super-blocks” (restriction of access and through traffic in few contiguous blocks) or in embodiments of “ tactical urbanism” such as the new post-pandemic Covid19 “ normality”. Future research should link the methodology developed here with the “ Macroscopic Fundamental Diagram” of urban traffic (relationship between traffic flow and density at the zone level), it could include other positive environmental and social effects, improvements in the simulation model, and a systemization for the generation of “ packages” of street sections and their continuity at the zone / neighborhood level.

    الوصف (مترجم): El uso eficiente y equitativo del espacio viario urbano considerado como un bien público y un recurso escaso conlleva a otorgar prioridad a los modos de transporte sostenible (caminar, bicicleta y transporte público) en detrimento del vehículo particular por sus externalidades negativas (consumo de espacio, además de contaminación, ruido, accidentes, efecto barrera, etc.). Esta tendencia es internacional y se aplica progresivamente desde los últimos decenios (con el decalaje temporal y graduación condicionados por el tipo de urbanismo local imperante), pero aún no cuenta con una formulación metodológica que le dé soporte científico: las decisiones se toman en el terreno político o basadas en “modelos de oferta vial”, que no siempre gozan de un respaldo técnico. Esta tesis desarrolla las bases conceptuales y metodológicas de un instrumento alternativo de gestión de la movilidad denominado “Retribución de Espacio Viario según Costes Sociales de Congestión”. A partir de los principios de la microeconomía aplicada al transporte, se obtiene la cantidad (oferta) de espacio viario urbano actualmente usado por el vehículo privado que debe ser transferido a los modos de transporte sostenible, de forma similar a la tarifa o tasa internalizadora de externalidades de congestión formulada por Pigou hace un siglo. La restricción del espacio al tránsito vehicular conlleva aumentos de los tiempos de viaje para el vehículo particular, pero aun así puede favorecer la movilidad global de la ciudad: los modos alternativos gozan de más espacio de uso exclusivo y aumentan su velocidad comercial y su cuota de participación, mientras que el tránsito remanente puede reasignarse en la red de forma más eficiente. El bienestar social mejora y el desincentivo en el uso del vehículo particular es similar a la tarifa. El desarrollo metodológico se aplica al centro histórico de Santiago de Cali (Colombia), resultando que un esquema híbrido de “Redistribución del Uso del Espacio Viario” y “Gestión y Control del Tráfico” es el más adecuado para la internalización de externalidades por congestión. Los resultados de la aplicación práctica sugieren que los beneficios sociales del escenario deseable con respecto al escenario base, incluyen una reducción del 26% en las emisiones contaminantes y un incremento de 52 puntos porcentuales en la participación de los modos de transporte sostenible en el uso del espacio viario urbano. La investigación desarrollada es de aplicación general a ciudades o parte de ellas que pretendan humanizar y recuperar parte del espacio hoy en día ocupado por el tránsito rodado de vehículos particulares. También puede usarse para decidir implantar proyectos urbanos como las “súper-manzanas” (restricción del acceso y tránsito de paso en unidades de pocas manzanas contiguas) o en plasmaciones de “urbanismo táctico” como la nueva normalidad post-pandemia de la Covid19. La investigación futura debería enlazar la metodología aquí desarrollada con el “Diagrama Fundamental Macroscópico” del tránsito urbano (relación entre flujo y densidad vehicular a nivel de zona), podría incluir otros efectos positivos ambientales y sociales, mejoras en el modelo de simulación y una sistematización para la generación de “paquetes” de secciones de calles y su continuidad a nivel de zona/barrio.
    Enginyeria civil

    وصف الملف: application/pdf