المؤلفون: Biarnés Pérez, Marc

المساهمون: University/Department: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Ciències Experimentals i de la Salut

مرشدي الرسالة: Arias Barquet, Lluís, Monés, Jordi (Monés Carilla)

المصدر: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)

مصطلحات موضوعية: Anàlisi de classes latents, Atròfia geogràfica, Autofluorescència del fons d’ull, Degeneració macular associada a l’edat (DMAE), Fenotip, Lipofuscina, Respecte foveal, Tomografia de coherència òptica de domini espectral, Age-related macular degeneration (AMD), Foveal sparing, Fundus autofluorescence, Geographic atrophy, Latent class analysis, Lipofuscin, Mixed-effects model, Phenotype, Spectral domain optical coherence tomography

الوصف: L’atròfia geogràfica (AG) és la variant avançada de la degeneració macular associada a l’edat seca i es caracteritza per la presència d’àrees d’atròfia de l’epiteli pigmentari de la retina (EPR) que creixen progressivament, amb pèrdua secundària dels fotorreceptors i la coriocapilar adjacents. Actualment és una condició sense tractament. L’acumulació de lipofuscina a l’EPR, visualitzable clínicament mitjançant l’autofluorescència del fons d’ull (AFU) com a zones d’elevada autofluorescència, ha estat vinculada a la progressió de l’AG en alguns estudis. De fet, s’han descrit certs patrons (“fenotips”) en l’AFU basats en la distribució d’hiperautofluorescència que s’han associat amb taxes específiques de progressió de la malaltia. En aquesta Tesi hem fet un estudi clínic prospectiu per simplificar la complexa classificació dels patrons d’AFU i avaluar el paper de la hiperautofluorescència, un biomarcador de la lipofuscina, en la progressió de l’AG.

الوصف (مترجم): Geographic atrophy (GA) is the advanced form of dry age-related macular degeneration. It is characterized by large areas of retinal pigment epithelium (RPE) atrophy that grow progressively, with concomitant loss of photoreceptors and choriocapillaris. Currently, there is no treatment for this disorder. Lipofuscin build-up within the RPE, which is identifiable by fundus autofluorescence (FAF) as areas of increased autofluorescence, has been linked to GA progression in some studies. Actually, the distribution of hyperautofluorescence on FAF identified some patterns (“phenotypes”), which have been associated with specific rates of disease growth. We conducted a prospective clinical study to simplify the complex classification of FAF patterns and to determine the role of increased FAF, a biomarker of lipofuscin, in the progression of GA.
Programa de doctorat en Biomedicina

وصف الملف: application/pdf

الوصول الحر: http://hdl.handle.net/10803/318157Test

المؤلفون: Biarnés Pérez, Marc

المساهمون: Arias Barquet, Lluís, Monés, Jordi (Monés Carilla), Universitat Pompeu Fabra. Departament de Ciències Experimentals i de la Salut

المصدر: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)

مصطلحات موضوعية: Anàlisi de classes latents, Atròfia geogràfica, Autofluorescència del fons d’ull, Degeneració macular associada a l’edat (DMAE), Fenotip, Lipofuscina, Respecte foveal, Tomografia de coherència òptica de domini espectral, Age-related macular degeneration (AMD), Foveal sparing, Fundus autofluorescence, Geographic atrophy, Latent class analysis, Lipofuscin, Mixed-effects model, Phenotype, Spectral domain optical coherence tomography

الوقت: 617

الوصف: L’atròfia geogràfica (AG) és la variant avançada de la degeneració macular associada a l’edat seca i es caracteritza per la presència d’àrees d’atròfia de l’epiteli pigmentari de la retina (EPR) que creixen progressivament, amb pèrdua secundària dels fotorreceptors i la coriocapilar adjacents. Actualment és una condició sense tractament. L’acumulació de lipofuscina a l’EPR, visualitzable clínicament mitjançant l’autofluorescència del fons d’ull (AFU) com a zones d’elevada autofluorescència, ha estat vinculada a la progressió de l’AG en alguns estudis. De fet, s’han descrit certs patrons (“fenotips”) en l’AFU basats en la distribució d’hiperautofluorescència que s’han associat amb taxes específiques de progressió de la malaltia. En aquesta Tesi hem fet un estudi clínic prospectiu per simplificar la complexa classificació dels patrons d’AFU i avaluar el paper de la hiperautofluorescència, un biomarcador de la lipofuscina, en la progressió de l’AG. ; Geographic atrophy (GA) is the advanced form of dry age-related macular degeneration. It is characterized by large areas of retinal pigment epithelium (RPE) atrophy that grow progressively, with concomitant loss of photoreceptors and choriocapillaris. Currently, there is no treatment for this disorder. Lipofuscin build-up within the RPE, which is identifiable by fundus autofluorescence (FAF) as areas of increased autofluorescence, has been linked to GA progression in some studies. Actually, the distribution of hyperautofluorescence on FAF identified some patterns (“phenotypes”), which have been associated with specific rates of disease growth. We conducted a prospective clinical study to simplify the complex classification of FAF patterns and to determine the role of increased FAF, a biomarker of lipofuscin, in the progression of GA. ; Programa de doctorat en Biomedicina

وصف الملف: 226 p.; application/pdf

العلاقة: http://hdl.handle.net/10803/318157Test

الإتاحة: http://hdl.handle.net/10803/318157Test

المؤلفون: Biarnés Pérez, Marc, 1973

المساهمون: Arias Barquet, Lluís, Monés, Jordi (Monés Carilla), Universitat Pompeu Fabra. Departament de Ciències Experimentals i de la Salut

المصدر: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
TDR. Tesis Doctorales en Red
instname

مصطلحات موضوعية: Tomografia de coherència òptica de domini espectral, Lipofuscina, Respecte foveal, Fundus autofluorescence, Lipofuscin, Spectral domain optical coherence tomography, Fenotip, Mixed-effects model, Phenotype, Foveal sparing, Age-related macular degeneration (AMD), Latent class analysis, Anàlisi de classes latents, Degeneració macular associada a l’edat (DMAE), Geographic atrophy, Autofluorescència del fons d’ull, Atròfia geogràfica

الوصف: L’atròfia geogràfica (AG) és la variant avançada de la degeneració macular associada a l’edat seca i es caracteritza per la presència d’àrees d’atròfia de l’epiteli pigmentari de la retina (EPR) que creixen progressivament, amb pèrdua secundària dels fotorreceptors i la coriocapilar adjacents. Actualment és una condició sense tractament. L’acumulació de lipofuscina a l’EPR, visualitzable clínicament mitjançant l’autofluorescència del fons d’ull (AFU) com a zones d’elevada autofluorescència, ha estat vinculada a la progressió de l’AG en alguns estudis. De fet, s’han descrit certs patrons (“fenotips”) en l’AFU basats en la distribució d’hiperautofluorescència que s’han associat amb taxes específiques de progressió de la malaltia. En aquesta Tesi hem fet un estudi clínic prospectiu per simplificar la complexa classificació dels patrons d’AFU i avaluar el paper de la hiperautofluorescència, un biomarcador de la lipofuscina, en la progressió de l’AG.
Geographic atrophy (GA) is the advanced form of dry age-related macular degeneration. It is characterized by large areas of retinal pigment epithelium (RPE) atrophy that grow progressively, with concomitant loss of photoreceptors and choriocapillaris. Currently, there is no treatment for this disorder. Lipofuscin build-up within the RPE, which is identifiable by fundus autofluorescence (FAF) as areas of increased autofluorescence, has been linked to GA progression in some studies. Actually, the distribution of hyperautofluorescence on FAF identified some patterns (“phenotypes”), which have been associated with specific rates of disease growth. We conducted a prospective clinical study to simplify the complex classification of FAF patterns and to determine the role of increased FAF, a biomarker of lipofuscin, in the progression of GA.

وصف الملف: application/pdf

الوصول الحر: https://explore.openaire.eu/search/publication?articleId=dedup_wf_001::354d678890984e67671686dc7a603e1bTest
http://hdl.handle.net/10803/318157Test