المؤلفون: Perafita Basart, Xavier

المساهمون: University/Department: Universitat de Girona. Departament d'Economia

مرشدي الرسالة: Sáez Zafra, Marc

المصدر: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)

مصطلحات موضوعية: Dades massives, Datos masivos, Big data, Desigualtat social, Desigualdad social, Social inequality, Trampa de la pobresa, Trampa de la pobreza, Poverty trap, Clusterització de dades, Clustering, Econometria, Econometría, Econometrics

الوصف: In the last twenty years, the study of social inequalities has been a topic of special interest, revealing how differences between social classes have increased. During the same period, data generation has exponentially grown, leading to the normalization of the term "Big Data," which is widely recognized by the general population. This thesis examines the econometric mechanisms used in the management of massive data and applies them to social inequalities. To achieve this, existing mechanisms have been identified through a systematic review, which revealed five types of algorithms: classifiers, penalized classifiers, quasi-Bayesian penalized classifiers, clusters, and neural networks. Based on this review, the results of different algorithms have been utilized and compared to perform the clustering of municipalities in the province of Girona. The best grouping has served as the foundation for designing the sampling of the cohort driven by the Social, Environmental, and Health Observatory of Dipsalut. To study the inequality of vulnerable families in Catalonia, data on the typology of households and their environments have been obtained to analyze the living conditions of these families. The market they have access to is more limited, where the characteristics of the homes do not play a significant role in the possibility of renting housing; instead, the environment determines where they can live. These environments are more insecure, unhealthy, and impoverished, highlighting how low-income families are forced to reside in settings that exacerbate the poverty trap. Additionally, the study demonstrates that different logics regarding inequalities exist in urban and rural areas, which should be considered when designing and implementing any policies addressing inequality

الوصف (مترجم): En els últims vint anys, l'estudi de les desigualtats socials han estat un tema d'especial interès, mostrant com les diferències entre les classes socials han augmentat. En el mateix període, la generació de dades ha augmentat de manera exponencial, provocant la normalització del terme Big Data, el qual és reconegut per la població general. Aquesta tesi estudia quins són els mecanismes economètrics que s'utilitzen en la gestió de dades massives i ho aplica a les desigualtats socials. Per a fer-ho, s'han detectat els mecanismes existents a través d'una revisió sistemàtica, en la qual, s'han detectat cinc tipus d'algorismes: classificadors, classificadors amb penalització, classificadors gairebé bayesians amb penalització, agrupadors i les xarxes neuronals. A partir d'aquesta revisió, s'han utilitzat i comparat els resultats de diferents algorismes per a realitzar la clusterització dels municipis de la província de Girona. La millor agrupació s'ha usat com a base pel disseny del mostreig de la cohort que impulsa l'Observatori Social, Ambiental i de Salut del Dipsalut. Per a estudiar la desigualtat a Catalunya de les famílies vulnerables, s'ha obtingut dades sobre la tipologia de llars i els seus entorns per a estudiar en quina situació poden viure aquestes famílies. El mercat al qual tenen accés és més reduït, on les característiques de les llars no juguen un paper significatiu en la possibilitat de llogar o no l'habitatge i acaba sent l'entorn el que determina on poden viure. Aquests entorns són més insegurs, insalubres i pobres. Mostrant com les famílies amb baixos recursos, han de viure en entorns que acreixen el parany de la pobresa. A més, es demostra que existeixen diferents lògiques sobre les desigualtats en àrees urbanes i en àrees rurals, les quals s'haurien de tenir en compte en l'hora de dissenyar i aplicar qualsevol política sobre desigualtats
Programa de Doctorat Interuniversitari en Dret, Economia i Empresa

وصف الملف: application/pdf

الوصول الحر: http://hdl.handle.net/10803/690202Test

المؤلفون: Dauvin Herrera, Cristóbal

المساهمون: University/Department: Universitat de Girona. Departament de Psicologia

مرشدي الرسالة: Montserrat Boada, Carme, Oyarzún Gómez, Denise

المصدر: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)

مصطلحات موضوعية: Alimentació, Alimentación, Food, Seguretat alimentària, Seguridad alimentaria, Food safety, Benestar subjectiu infantil, Bienestar subjetivo infantil, Child subjective well-being, Psicologia positiva, Psicología positiva, Positive psychology, Pobresa infantil, Pobreza infantil, Child poverty, Xile, Chile

الوقت: 159.9

الوصف: The research aims to examine the relationship between food security and subjective well-being of girls and boys participating in the Families Program of the Metropolitan Region in Chile. A cross-sectional explanatory correlational design was used. The sample corresponds to 972 boys and girls between 10 and 14 years of age, belonging to the Familias program of the Metropolitan Region in Chile who live in contexts of poverty. The instruments used were: Overall Life Satisfaction Single Item Scale (OLS), Happiness Single Item Scale (OHS), Personal Well-Being Index - Schoolchildren Version (PWI-SC), Satisfaction with Food-related Life Scale (SWFL) and Latin American and Caribbean Food Security Scale (ELCSA). The results show high observed mean scores in all the subjective well-being and food security scales, however, in all of them the shape of the distribution evidences that there are more extreme cases below the mean. The majority of children (70%) live in situations of moderate or severe food insecurity, with girls being more likely to live in situations of severe food insecurity and with less access to food than boys. Children with normal weight have better food security rates, compared to obese children who have a higher prevalence of severe food insecurity. Children with normal weight have food security and access to food in sufficient quantity and quality; on the contrary, children with obesity have a higher prevalence of severe food insecurity and the greatest restrictions in access to food in quantity and quality. In conclusion, there is a positive and significant relationship between food security and children's subjective well-being in all the models tested, highlighting the largest effect between ELCSA with SWFL, which explains 42% of the variance in food-related life satisfaction. This result, from the perspective of positive psychology, implies recognizing food as a new indicator of children's subjective well-being and therefore incorporating it in the design of future psychosocial interventions to combat child poverty

الوصف (مترجم): La investigació té per objectiu examinar la relació entre seguretat alimentària i benestar subjectiu de nenes i nens participants del Programa Famílies de la Regió Metropolitana a Xile.. Es fa servir un disseny correlacional explicatiu de tall transversal. La mostra correspon a 972 nens i nenes entre 10 i 14 anys, pertanyents al programa Famílies de la regió Metropolitana a Xile que viuen en un context de pobresa. Els instruments utilitzats són: Escala d'Ítem Únic de Satisfacció Global amb la Vida (OLS), Escala d'Ítem Únic de Felicitat (OHS), Índex de Benestar Personal - Versió per a Escolars (PWI-SC), Escala de Satisfacció amb la Vida relacionada amb els Aliments (SWFL) i Escala Llatinoamericana i Caribenya de Seguretat Alimentària (ELCSA). Els resultats mostren puntuacions mitjanes altes observades a totes les escales de benestar subjectiu i seguretat alimentària, però, en totes elles la forma de la distribució evidència que hi ha més casos extrems per sota de la mitjana. La majoria dels nens i nenes (70%) viuen en situacions d'inseguretat alimentària moderada o greu, i les nenes són les més propenses a viure situacions d'inseguretat alimentària greu i amb menys accés a aliments que els nens. Els nens i nenes amb pes normal presenten millors taxes seguretat alimentària, en comparació dels obesos que tenen més prevalença d'inseguretat alimentària greu. Els nens i nenes amb pes normal tenen seguretat alimentària i accés a aliments en quantitat i qualitat suficients, per contra, els nens i nenes amb obesitat tenen més prevalença d'inseguretat alimentària greu i les restriccions més grans d'accés a aliments en quantitat i qualitat. En conclusió, hi ha una relació positiva i significativa entre la seguretat alimentària i el benestar subjectiu dels nens en tots els models provats, destacant l'efecte més gran entre ELCSA amb SWFL, que explica el 42% de la variància en la satisfacció amb la vida relacionada amb l'alimentació. Aquest resultat, des de la perspectiva de la psicologia positiva, implica reconèixer l'alimentació com un nou indicador del benestar subjectiu dels infants i, per tant, incorporar-la en el disseny de futures intervencions psicosocials per combatre la pobresa infantil
Programa de Doctorat en Psicologia, Salut i Qualitat de Vida

وصف الملف: application/pdf

الوصول الحر: http://hdl.handle.net/10803/689505Test

المؤلفون: Carrera, Eduard (Carrera Fossas)

المساهمون: University/Department: Universitat de Girona. Departament de Pedagogia, University/Department: Universitat de Girona. Institut de Recerca Educativa

مرشدي الرسالة: Brugué, Joaquim

المصدر: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)

مصطلحات موضوعية: Innovació social, Innovación social, Social innovation, Pobresa, Pobreza, Poverty, Vulnerabilitat, Vulnerabilidad, Vulnerability, Cohesió social, Cohesión social, Social cohesion, Mediació comunitària, Mediación comunitaria, Community mediation, Polítiques urbanes, Políticas urbanas, Urban policies, Polítiques d'habitatge, Políticas de vivienda, Housing policies

الوصف: The bursting of the real estate bubble in 2008 triggered a widespread socio-economic crisis that particularly affected Spanish cities and towns. It was a crisis that spread to countries all over the world, but especially to European countries with high levels of social protection. Inequality, the risk of social exclusion and poverty increased and vulnerability was perceived to be widespread. We could say that, for the first time in years, the crisis had spread to a part of the population that seemed immune until now. This is a doctoral thesis by compendium of publications that aims to find out how non-metropolitan environments reacted to the socio-economic crisis of 2008. To this end, through three academic articles, it offers a reading of how innovation, poverty and vulnerability help to understand their social reality, but also allows us to make an interpretation of what the future challenges may be in terms of social cohesion. Even more so, if we take into account that we are recently emerging from one of the biggest crises we have seen in recent times: that of COVID-19. Based on these premises, the different case studies analyse empirically the innovative potential of six small municipalities in the province of Girona, how the consequences of the crisis have translated in terms of poverty and vulnerability in a specific territory (the city of Olot), and how a community mediation programme can help to strengthen the organisation of housing groups and whether this is sufficient to address vulnerability. The results, based on the cases analysed, show the need for new responses to increasing fragility and vulnerability that emphasise the collective. At the same time, non-metropolitan settings can act as an engine for shaping new realities and fraternities. But this is not an easy task, as social cohesion tends to suffer as vulnerability increases

الوصف (مترجم): L’esclat de la bombolla immobiliària de 2008 va provocar una crisis socioeconòmica generalitzada que va afectar especialment als municipis i ciutats espanyoles. Es tractava d’una crisis que s’estenia per tots els països del món però de forma especial als països europeus a on precisament hi havia alts nivells de protecció social. Ens trobem doncs, amb un augment considerable de la desigualtat, del risc d’exclusió social i de pobresa, i es percebia una generalització de la vulnerabilitat. Podríem dir que, per primera vegada en anys, la crisis s’havia estes a una part de la població que semblava que tenia certa immunitat fins el moment. Precisament, aquesta és una tesi doctoral per compendi de publicacions que té per objectiu conèixer com van reaccionar els entorns no metropolitans a la crisi socioeconòmica del 2008. Per això, a través de tres articles acadèmics, s'ofereix una lectura a com la innovació, la pobresa i la vulnerabilitat ajuden a entendre la seva realitat social, però també ens permet fer una interpretació de quins poden ser els reptes de futur en termes de cohesió social. Més, si tenim en compte que recentment ens trobem sortint d'una de les crisis més grans que hem vist en els últims temps: la de la COVID-19. A partir d'aquestes premisses, els diferents estudis de cas analitzen de manera empírica, el potencial innovador de sis municipis petits de la província de Girona, com s'han traduït les conseqüències de la crisi en termes de pobresa i vulnerabilitat en un territori concret (la ciutat d'Olot), i com un programa de mediació comunitària pot ajudar a enfortir l'organització en els grups d’habitatges i si això és suficient per abordar la vulnerabilitat. Els resultats, a partir dels casos analitzats, mostren la necessitat de buscar noves respostes davant de la creixent fragilitat i vulnerabilitat. Respostes que posin l'accent en allò col·lectiu. Alhora, els entorns no metropolitans poden exercir de motor per configurar noves realitats i fraternitats. Però no és una tasca fàcil, ja que davant de l'augment de la vulnerabilitat, la cohesió social tendeix a ressentir-se
Programa de Doctorat en Educació

وصف الملف: application/pdf

الوصول الحر: http://hdl.handle.net/10803/689186Test

المؤلفون: Varo Barranco, Anaïs

المساهمون: University/Department: Universitat de Girona. Departament de Dret Públic

مرشدي الرسالة: Martí i Puig, Salvador

المصدر: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)

مصطلحات موضوعية: Pobresa energètica, Pobreza energética, Energy poverty, Precarietat energètica, Precariedad energética, Energy precarity, Exclusió energètica, Exclusión energética, Energy exclusion, Dret a l'energia, Derecho a la energía, Right to energy, Béns comuns, Bienes comunes, Common goods, Urbanisme, Urbanismo, Urbanism, Política pública, Public policy, Barris, Barrios, Neighborhood

الوصف: The research is built around the idea of energy precarity as an "umbrella" concept in which various manifestations linked to difficulties of access to energy can be included. This thesis dissertation analyzes two of these manifestations: on the one hand, energy poverty and vulnerability, and on the other hand, the less known phenomenon of energy exclusion. The methodology applied is multi-method. There is a quantitative module that addresses the first research objective, to deepen the knowledge of energy vulnerability, and a qualitative module for the second objective, to explore the phenomenon of energy exclusion. Both methods are developed in tandem and contribute to deepening knowledge on energy precarity in Spain. The quantitative module of the doctoral thesis analyzes the impacts and characteristics of energy vulnerability in the Spanish context through a multidimensional indicator of energy vulnerability. The data analyzed is the most recent and only available data on energy vulnerability in the post-pandemic period in Spain. The results obtained in the quantitative module are useful to deepen our knowledge of the phenomenon, linking it to the impacts on health, living conditions, social relations, and support requests from affected population. The qualitative module of this doctoral thesis focuses on analyzing energy exclusion as a public policy problem through three case studies of peripherical vulnerable neighborhoods affected by this phenomenon. The data sources used are multiple, including in-depth qualitative interviews, observant participation, analysis of public policy documents, and news in the media. The analytical framework is grounded on the co-construction policy frames process and the analysis of public policy narratives. The qualitative results allow us to explore the frames and public policy narratives on energy exclusion from different perspectives and angles. Specifically, three main narratives are identified, from which three discourses - including specific policy frames - on energy exclusion are constructed. Each of these narratives starts from a diagnostic and identifies causes or systemic problems. Depending on the dominant narrative, not only different potential solutions -public policies- will be proposed, but these solutions may be, to a certain extent, contradictory among them. One of the main conclusions is that the current definition of energy poverty and vulnerability in Spain is limited to the phenomenon of energy poverty due to economic causes, excluding other situations of energy precarity. This may cause, on the one hand, the invisibility of the population affected by other phenomena, such as energy exclusion. On the other hand, it implies the lack of public policies to address energy precarity in a broader sense, including energy exclusion. The research results are relevant since they explore the multiple dimensions of the phenomenon of energy exclusion, highlighting its spatial dimension. Identifying the spatial perspective becomes essential for designing public policies that conceive the phenomenon from a broad and intersectional perspective

الوصف (مترجم): La investigació parteix de la idea de la precarietat energètica com a concepte “paraigües” en què es poden incloure diverses manifestacions vinculades a les dificultats d'accés a l'energia. Aquesta tesi analitza dues d'aquestes manifestacions: la pobresa i vulnerabilitat energètica i el fenomen, menys conegut, de l'exclusió energètica. La metodologia d’aquest treball és multimètode. Es diferencia un mòdul quantitatiu que aborda el primer objectiu de recerca, aprofundir sobre el coneixement de la vulnerabilitat energètica, i un mòdul qualitatiu per al segon objectiu, explorar el fenomen de l'exclusió energètica. Tots dos mètodes es desenvolupen en paral·lel i contribueixen a aprofundir en el coneixement sobre la precarietat energètica en el context espanyol. El mòdul quantitatiu de la tesi doctoral analitza l'impacte i les característiques de la vulnerabilitat energètica a la població espanyola, a través de la construcció d'un indicador multidimensional de vulnerabilitat energètica. Les dades analitzades són les més recents, i les úniques disponibles, sobre vulnerabilitat energètica a l'Estat espanyol en el període post pandèmic. Els resultats ens ajuden a aprofundir en el coneixement sobre la problemàtica, vinculant-la en especial amb els impactes en matèria de salut, qualitat de vida, relacions socials i sol·licitud d'ajuda a institucions. El mòdul qualitatiu d’aquesta tesi doctoral es centra en l’anàlisi de l’exclusió energètica com a problema de política pública a través de tres casos d’estudi de barris perifèrics vulnerables afectats per aquest fenomen. Les fonts de dades utilitzades són múltiples, incloent entrevistes qualitatives, participació observant, anàlisi de documents de polítiques públiques i notícies de mitjans de comunicació. El marc analític utilitzat es basa en l’anàlisi del procés de construcció de marcs de referència i de narratives de política pública. Els resultats ens permeten explorar, des de mirades i angles diferents, els marcs de referència i narratives de política pública amb relació a l'exclusió energètica. S'identifiquen tres narratives, a partir de les quals es construeixen tres discursos –els quals inclouen i relacionen marcs de referència específics–, sobre l'exclusió energètica. Cadascuna d'aquestes narratives parteix d'una lectura diagnòstica, identificació de causes o problemes sistèmics. En funció de la narrativa predominant no només es proposaran solucions potencials -polítiques públiques- diferents, sinó que, fins i tot, podran ser excloents entre elles. Es conclou que la definició actual de pobresa i vulnerabilitat energètica a l’Estat espanyol es limita al fenomen de la pobresa energètica per causes econòmiques, excloent-ne altres situacions de precarietat energètica. Això resulta, d'una banda, en la invisibilització de la població afectada per altres fenòmens, com el de l'exclusió energètica. D'altra banda, implica la manca de polítiques públiques per abordar la precarietat energètica en un sentit ampli, incloent-hi l'exclusió energètica. Els resultats són rellevants ja que, a través de la recerca, s'exploren les múltiples dimensions del fenomen d'exclusió energètica, destacant la seva dimensió espacial. La identificació de l'element espacial és important per al plantejament i el disseny de polítiques públiques que conceben el fenomen des d'una perspectiva àmplia i interseccional
Programa de Doctorat Interuniversitari en Dret, Economia i Empresa

وصف الملف: application/pdf

الوصول الحر: http://hdl.handle.net/10803/687366Test

المؤلفون: Ditzel, Ana Loreto

المساهمون: University/Department: Universitat de Girona. Institut de Recerca sobre Qualitat de Vida

مرشدي الرسالة: Casas Aznar, Ferran, González Carrasco, Mònica

المصدر: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)

مصطلحات موضوعية: Benestar subjectiu, Subjective well-being, Bienestar subjetivo, Infants, Children, Niños y niñas, Adolescents, Teenagers, Adolescentes, Política pública, Public policy, Pobresa, Poverty, Pobreza, Programes extraescolars, After-school programs, Programas extraescolares, Lleure, Free time, Tiempo libre, Chile, Xile

الوقت: 159.9, 379.8

الوصف: This doctoral thesis aims to explore different aspects of the subjective well-being of children living in conditions of social vulnerability and participating in after-school programs in Chile. To this end, an investigation was carried out based on data collected from a sample of 1033 Chilean children (49.1% girls) between 9 and 14 years old, who live in socioeconomic conditions of poverty, of which 568 children participated in a public after-school program and 465 did not participate. The research focused on analyzing different aspects of their subjective well-being. To assess this well-being, different psychometric scales were administered, both those called "context-free", incorporating affective components (positive and negative affects) and cognitive (satisfaction with life in general), as well as those based on domains, that is, that explored satisfaction with different life domains, including the use of free time. The scales used here have been previously tested in international studies and validated in Chile. The research resulted in two studies, which have already been published in journals of international impact and which are part of this thesis by compendium of publications. Study 1 evaluated the subjective well-being of the entire sample and also analyzed the results according to the gender of the children. Using the maximum likelihood method, a model of structural equations was tested in which the extent to which these components of well-being were related to a second-order latent variable was evaluated, observing a good fit of the model. Study 2 assessed the subjective well-being of children who participate and do not participate in after-school programs and also evaluated satisfaction with the use of time in general and with the use of free time, considering the variables age and gender.

الوصف (مترجم): Aquesta tesi doctoral té com a propòsit explorar diferents aspectes del benestar subjectiu de nens i nenes que viuen en condicions de vulnerabilitat social i que participen en programes després de classes a Xile. Per a això, es va desenvolupar una recerca sobre la base de les dades recollides d'una mostra de 1033 nens xilens (49,1% nenes) d'entre 9 i 14 anys, que viuen en condicions socioeconòmiques de pobresa, dels quals 568 participaven d'un programa públic després de classes i 465 no hi participaven. La investigació es va focalitzar en analitzar diferents aspectes del seu benestar subjectiu. Per avaluar aquest benestar es van administrar diferents escales psicomètriques, tant de les denominades "lliures de context", incorporant components afectius (afectes positius i negatius) i cognitius (satisfacció amb la vida en general), com de les basades en àmbits, és a dir, que exploraven la satisfacció amb diferents àmbits de la vida, incloent-hi l'ús del temps lliure. Les escales aquí utilitzades han estat prèviament provades en estudis internacionals i validades a Xile. La recerca va derivar en dos estudis, que han estat ja publicats en revistes d'impacte internacional i que formen part d'aquesta tesi per compendi de publicacions. A l'Estudi 1 va avaluar el benestar subjectiu de tota la mostra i a més va analitzar els resultats en funció del sexe dels infants. Mitjançant el mètode de màxima versemblança, es va posar a prova un model d'equacions estructurals amb el qual es va avaluar en quina mesura aquests components del benestar es relacionaven amb una variable latent de segon ordre, i es va observar un bon ajustament del model. A l'Estudi 2 es va avaluar el benestar subjectiu d'infants que participen i que no participen en programes després de classes i també la satisfacció amb l' ús del seu propi temps en general i l' ús del seu temps lliure en particular, considerant les variables d'edat i sexe.
Programa de Doctorat en Psicologia, Salut i Qualitat de Vida

وصف الملف: application/pdf

الوصول الحر: http://hdl.handle.net/10803/675773Test

المؤلفون: Curto Rex, Georgina

المساهمون: University/Department: Universitat Ramon Llull. Càtedra d'Ètica i Pensament Cristià

مرشدي الرسالة: Comim, Flavio

المصدر: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)

مصطلحات موضوعية: Poverty, Bias, Artificial Intelligence, Discrimination, Inclusion, Sesgo, Biaix, Pobresa, Pobreza, Inteligencia Artificial, Ciències socials, periodisme i documentació

الوصف: La filòsofa Adela Cortina va encunyar el terme aporofòbia en 2017 per a descriure per què els estrangers rics són benvinguts mentre que els pobres són ignorats, rebutjats i fins i tot pateixen atacs verbals i físics. Mentre la eradicació de la pobresa és el primer dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides en l’Agenda 2030, aquesta pràctica discriminatòria ha passat desapercebuda malgrat que constitueix un fre per a l’èxit de les polítiques destinades a mitigar la pobresa i que té efectes devastadors per a la dignitat de les persones afectades. Actualment, la discriminació es produeix tant en l’àmbit tangible com en el digital; l’un reforça l’altre en la realitat onlife. La discriminació dels pobres en l’àmbit digital va acompanyada de factors agreujants perquè, entre altres motius, existeix una sobrevaloració de la informació proporcionada pels models d’intel·ligència artificial (IA), que tanmateix estan entrenats a partir de les dades històriques proporcionades pel comportament dels usuaris online. Mentre els models d’IA repliquen, reforcen i sovint agreugen els patrons de discriminació existents a la societat, els proveïdors d’IA no reconeixen obertament l’existència de biaixos en els seus models i resulta difícil assignar responsabilitats quan els sistemes d’IA aprenen a partir de milions de dades obtingudes d’usuaris anonimitzats. En aquest context, les Directrius Ètiques per a una IA Fiable de la Comissió Europea són part d’un marc regulador per als drets humans bàsics en l’entorn online. Però el personal tècnic especialitzat en IA no té les eines necessàries per a aplicar els principis conceptuals de “diversitat, no discriminació i justícia, incloent la prevenció del biaix injust” en la pràctica quan estan programant els models de IA. D’altra banda, la bibliografia en l’àmbit de la discriminació i IA tracta la temàtica des del punt de vista dels algoritmes y en un entorn controlat, sense recolzar-se en un marc teòric robust que clarifiqui la naturalesa i causes del fenomen i com lidiar amb la discriminació de manera efectiva i realista en el onlife. La necessitat d’un anàlisi acadèmic sobre com identificar i mitigar el biaix és fins i tot més urgent quan la pobresa és el motiu de discriminació, ja que l’aporofòbia no es considera un grup històricament discriminat en el marc europeu per a una IA Fiable ni un “atribut sensible” en la literatura d’IA. En aquest context, aquesta tesi doctoral té el propòsit d’explicar, proporcionar evidència empírica i mitigar el fenomen de l’aporofòbia en el onlife. L’estructura de la tesi doctoral consta dels següents capítols: els capítols 1 i 6 constitueixen la introducció i conclusions de la tesi; el capítol 2 proporciona un marc conceptual de l’aporofòbia, identificant les circumstàncies d’aquesta pràctica discriminatòria; el capítol 3 analitza la relativitat de la percepció de la justícia en IA explica com l’ordre de reconeixement social del capitalisme constitueix un agreujant de l’aporofòbia, afegint l’element de culpa pel fet de ser pobre, i de cóm l’aporofòbia es trasllada a l’àmbit de la IA; el capítol 4 proporciona evidència empírica sobre l’existència de l’apofobòbia en les xarxes social i també en els models de Processament de Llenguatge Natural en IA que s’utilitzen per a desenvolupar aplicacions digitals en sectors tan crítics com són els serveis de salut, educació i justícia; el capítol 5 proporciona un Procés de Mitigació del Biaix en la Intel·ligència Artificial (PMBIA) que té el propòsit d’aplicar el principi d’IA Fiable de “diversitat, no discriminació i justícia, incloent la prevenció del biaix injust” proposant accions pro-ètiques durant cada pas del procés de desenvolupament dels models de IA; per últim, el capítol 6 presenta una de les futures línies de recerca, concretament un enfocament normatiu d’optimització mitjançant IA per a generar simulacions que permetin preveure com l’aporofòbia afecta els nivells de pobresa, proporcionant informació que podria guiar una nova generació de polítiques contra la pobresa, actuant no només a nivell redistributiu sinó també en l’àmbit de la discriminació.

الوصف (مترجم): La filósofa Adela Cortina acuñó el término aporofobia en 2017 para describir porqué los extranjeros ricos son bienvenidos mientras los pobres son ignorados, rechazados e incluso sufren ataques verbales y físicos. Mientras la erradicación de la pobreza es el primer Objetivo de Desarrollo Sostenible de las Naciones Unidas en la Agenda 2030, esta práctica discriminatoria ha pasado desapercibida a pesar de constituir un freno para el éxito de las políticas destinadas a mitigar la pobreza y tener efectos devastadores para la dignidad de las personas afectadas. Actualmente, la discriminación se produce tanto en el ámbito tangible como en el digital, reforzando uno al otro en la realidad onlife. La discriminación de los pobres en el ámbito digital va acompañada de factores agravantes porque, entre otros motivos, existe una sobrevaloración de la información proporcionada por los modelos de inteligencia artificial (IA), que sin embargo están entrenados a partir de datos históricos proporcionados por el comportamiento de los usuarios online. Mientras los modelos de IA replican, refuerzan y a menudo agravan los patrones de discriminación existentes en la sociedad, los proveedores de IA no reconocen abiertamente la existencia de sesgos en sus modelos y resulta difícil asignar responsabilidades cuando los sistemas de IA aprenden a partir de millones de datos obtenidos de usuarios anonimizados. En este contexto, las Directrices Éticas para IA Fiable de la Comisión Europea son parte de un marco regulador para los derechos humanos básicos en el entorno online. Pero el personal técnico especializado IA no tienen las herramientas necesarias para aplicar principios conceptuales como “diversidad, no discriminación y justicia, incluyendo la prevención del sesgo injusto” en la práctica cuando están programando los modelos de IA. Por otro lado, la bibliografía en el ámbito de discriminación y IA trata la temática desde el punto de vista de los algoritmos y en un entorno controlado, sin apoyarse en un marco ético robusto que clarifique la naturaleza y las causas del fenómeno así como la forma de lidiar con la discriminación de manera efectiva y realista en el onlife. La necesidad de un análisis académico sobre cómo identificar y mitigar el sesgo es incluso más urgente cuando la pobreza es el motivo de discriminación, ya que la aporofobia no se consideran un grupo históricamente discriminado en el marco europeo para una IA Fiable ni como un “atributo sensible” en la literatura de IA. En este contexto, esta tesis doctoral tiene el propósito de explicar, proporcionar evidencia empírica y mitigar el fenómeno de la aporofobia en el onlife. La estructura de la tesis doctoral consta de los siguientes capítulos: los capítulos 1 y 6 constituyen la introducción y conclusiones de la tesis; el capítulo 2 proporciona un marco conceptual de la aporofobia, identificando las circunstancias de esta práctica discriminatoria, el capítulo 3 analiza la relatividad de la percepción de la justicia en IA, explica cómo el orden de reconocimiento social del capitalismo constituye un agravante de la aporofobia, añadiendo el elemento de culpa por el hecho de ser pobre, y cómo la aporofobia se traslada al ámbito de IA; el capítulo 4 proporciona evidencia empírica sobre la existencia de la aporofobia en las redes sociales y también en los modelos de Procesamiento de Lenguaje Natural en IA que se utilizan para desarrollar aplicaciones digitales en sectores tan críticos como son la sanidad, la educación y la justicia; el capítulo 5 proporciona un Proceso de Mitigación del Sesgo en Inteligencia Artificial (PMSIA) que tiene el propósito de aplicar el principio de IA Fiable de “diversidad, no discriminación y justicia, incluyendo la prevención del sesgo injusto” proponiendo acciones pro-éticas durante cada paso del proceso de desarrollo de los modelos de IA; por último el capítulo 6 presenta una de las futuras líneas de investigación, concretamente un enfoque normativo de optimización mediante IA para generar simulaciones que permitan prever cómo la aporofobia afecta los niveles de pobreza, proporcionando información que podría guiar una nueva generación de políticas contra la pobreza, actuando no sólo a nivel redistributivo sino también en el ámbito de la discriminación.
Philosopher Adela Cortina coined the term aporophobia in 2017 to describe why wealthy foreigners are welcome while those that are poor are ignored, rejected and even suffer from verbal and physical attacks. While the eradication of poverty is the first Sustainable Development Goal of the United Nations 2030 Agenda, this discriminatory practice has gone unnoticed despite constituting a brake for the success of the policies aimed at mitigating poverty and having devastating effects for the dignity of the persons affected. Additionally, aporophobia constitutes an aggravating factor for other historically identified kinds of discrimination in terms of gender, ethnic and sexual orientation. In our days, discrimination occurs both in the digital and the tangible world, reinforcing one another in an onlife reality. Discriminating the poor in the digital world, however, has some aggravating factors since, among other reasons, there is an overestimation of the information provided by artificial intelligence (AI) models, which in fact are trained on historical data provided by the users online behavioural data. While AI models replicate, reinforce and often aggravate the discrimination patterns existing in society, AI providers do not publicly acknowledge the existence of bias in their models and it is difficult to define accountability when AI systems learn from millions of data obtained from anonymised users. In this context, the European Commission’s Ethics Guidelines for Trustworthy AI are part of a framework that seeks to regulate basic agreed human rights in the online environment. However, AI practitioners do not know how to apply conceptual principles such as “diversity, non-discrimination and fairness, including the avoidance of unfair bias” in practice when programming the actual AI models. On the other hand, the literature aiming to tackle the discrimination topic in AI, does it from an algorithmic point of view and in controlled environments, without providing a strong ethical framework that clarifies neither the nature, the causes nor a way to effectively and realistically deal with discrimination in the onlife. The need for academic analysis to support the identification and mitigation of aporophobia is even more urgent, since the poor are not considered a historically discriminated group in the EU regulatory framework for Trustworthy AI and poverty is not described as a “sensitive attribute” in AI literature. In this context, this doctoral thesis seeks to explain, provide evidence and mitigate the phenomenon of aporophobia in the onlife. The structure of this doctoral thesis consists on the following chapters: chapters 1 and 7 constitute the introduction and conclusions of the thesis; chapter 2 provides a conceptual framework for aporophobia, identifying the circumstances of this discriminatory practice; chapter 3 analyses the relativeness of the perception of AI fairness, how capitalism social recognition order constitutes an aggravator for aporophobia by adding an element of blame for being poor and how aporophobia is translated into the AI environment; chapter 4 provides empirical evidence of the existence of aporophobia in the social networks and also in AI Natural Language Processing models that are used to develop apps in critical sectors such as health, education and justice; chapter 5 provides a hands-on Artificial Intelligence Bias Mitigation Process (AIBMP) that seeks to apply the Trustworthy AI principle of “diversity, non-discrimination and fairness, including the avoidance of unfair bias” by proposing specific pro-ethical actions within each step of the AI models’ development process; finally chapter 6 presents one of the lines of future research, namely using an AI norm optimisation approach to generate simulations that allow to foresee how aporophobia actually affects poverty levels, providing insights that could guide a new generation of poverty reduction policies, acting not only on redistribution but also on discriminatory issues.

وصف الملف: application/pdf

الوصول الحر: http://hdl.handle.net/10803/674378Test

المؤلفون: Bruck, Amanda Elizabeth

مرشدي الرسالة: Lubbers, Miranda J., Valenzuela García, Hugo

المصدر: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)

مصطلحات موضوعية: Xarxes de suport social, Redes de apoyo social, Networks of social support, Gènere i pobresa, Género y pobreza, Gender and poverty, Temporalitats, Temporalidades, Temporalities, Ciències Socials

الوصف: Aquesta tesi doctoral investiga la experiència viscuda de mares que pateixen pobresa en el context de l’era d’austeritat a Gran Bretaña, així com el tipus de suport social brindat. El 2008, el Regne Unit va experimentar una crisi econòmica derivada, en part, del fracàs de les institucions financeres mundials. El govern decidí que l’única sortida a la crisi era implementar polítiques econòmiques d’austeritat, impulsades per narratives de mereixement (deservingness) i condicionalitat de benestar. L’austeritat ha tingut un efecte catastròfic per a aquells sectors amb baixos ingressos, que es fa particularment notori quan s’atén a qüestions de gènere i situació familiar. Aquesta tesi examina com les madres empobrides dl noroest d’ Inglaterra pateixen incertesa econòmica en temps de crisi económica nacional, local i personal. Basat en treball de camp etnogràfic realitzat a dues organitzacions caritatives, aquesta tesi analitza les nocions de mereixement en funció de gènere, relacionalitat i temporalitat. Mitjançant aquesta perspectiva, la tesi analitza la manera en que les narratives de mereixement (deservingness) influeixen en la provisió de serveis de suport i, en conjunt, impacten en la formació de relacions entre les madres que acudeixen a aquestes organitzacions, així com entre mares i proveidors de serveis. En concret, la tesi analitza la disonància entre el mode en què les organitzacions perceben l’ús del temps de les mares i l’experiència d’aquestes, una tensió parcialment originada per les narratives de mereixement observables en les normes institucionals. Els resultats d’aquesta investigació doctoral mostren la dinàmica de poder entre les mares (com a clients) i les organitzacions benèfiques (com a proveïdors de serveis) basades en les percepcions de les organitzacions sobre la temporalitat i la dignitat de les mares. No obstant això, les mares cooperen i mostren comportaments d’agència distributiva entre elles, el que ajuda a assegurar que tothom pugui accedir a el suport instrumental, informatiu i emocional essencial. Així mateix, les mares es veuen exposades a pressions ideològiques com són la construcció social d’una bona mare i mereixedora aconseguir subsistir. L’anàlisi d’aquestes experiències de mares en el que respecta al mereixement, la relacionalitat i la temporalitat contribueix de manera novedosa a la comprensió de la seva realitat viscuda en temps de crisi econòmica, en un context de pandèmia global i creixent desigualtat socioeconòmica.

الوصف (مترجم): Esta tesis doctoral investiga las experiencias vividas de madres que padecen pobreza en el contexto de la era de austeridad en Gran Bretaña, así como el tipo de apoyo social brindado. En 2008, el Reino Unido experimentó una crisis económica derivada, en parte, del fracaso de las instituciones financieras mundiales. El gobierno decidió que la única salida a la crisis era implementar políticas económicas de austeridad, impulsadas por narrativas de merecimiento y condicionalidad de bienestar. La austeridad ha tenido un efecto catastrófico para aquellos sectores con bajos ingresos, lo cual se hace particularmente notorio cuando se atiende a cuestiones de género y situación familiar. Esta tesis examina el modo en que madres empobrecidas en el noroeste de Inglaterraexperimentan su vida cotidiana en tiempos de crisis económica nacional, local y personal. Basada en trabajo de campo etnográfico realizado en dos organizaciones caritativas, esta tesis analiza las nociones de merecimiento en función de género, relacionalidad y temporalidad. Mediante estas perspectivas, la tesis analiza el modo en que las narrativas de merecimiento (deservingness) influyen en la provisión de servicios de apoyo y, en conjunto, impactan en la formación de relaciones entre las madres que acuden a estas organizaciones, así como entre madres y los proveedores de servicios. En concreto, la tesis analiza la disonancia entre el modo en que las organizaciones perciben el uso del tiempo de las madres y la experiencia de estas madres de sus temporalidades, una tensión parcialmente originada por esas narrativas de merecimiento observable en las normas institucionales. Los resultados de esta investigación doctoral muestran la dinámica de poder existente entre las madres (como clientes) y las organizaciones benéficas (como proveedores de servicios) basadas en las percepciones de las organizaciones sobre la temporalidad y la dignidad de las madres. Sin embargo, las madres cooperan y muestran comportamientos de agencia distributiva entre ellas, lo que ayuda a asegurar que todas puedan acceder a un apoyo instrumental, informativo y emocional esencial. Asimismo, las madres se ven expuestas a presiones ideológicas como son la construcción social de lo que se considera ser “una buena madre y merecedora. Este análisis contribuye de manera novedosa a la comprensión de la realidad vivida de estas personas en tiempos de crisis económica, que resultan urgentes en un contexto de pandemia global y creciente desigualdad socioeconómica.
This doctoral dissertation is an in-depth study of the lived realities and social support for mothers experiencing deprivation poverty during austerity-era Britain. In 2008, the United Kingdom experienced an economic crisis which was the result, in part, of the failure of global financial institutions. The government urged that the only way out of the crisis was to implement economic policies of austerity, which was an aggressive contracting of state support for socially supportive services, driven by narratives of deservingness and welfare conditionality. Austerity has been exceedingly detrimental for low-income communities, and when taking into consideration the intersection of gender, and family status, profoundly negative effects have been observed. This dissertation examines how economically uncertain mothers in the North West of England experience their daily lives in times of national, local and personal economic crisis. Based upon ethnographic field work in two charitable organisations, this dissertation explores themes of gendered notions of deservingness, relationality, and temporalities. In using these lenses, the dissertation considers how narratives of worthiness influence the provision of supportive services, and altogether impact the formation of relationships among mothers, and between mothers and service providers. It was also observed that there is a dissonance between how organisations perceive mothers’ time use and mothers’ personal experience of their temporalities; this tension, partially originating from narratives of deservingness, is observed in institutional norms to which mothers’ must acquiesce. The findings in this dissertation bring forward power dynamics between mothers (as clients) and charitable organisations (as service providers) based upon organisations’ perceptions of mothers’ temporalities and worthiness. Nevertheless, mothers cooperate and display behaviours of distributive agency among themselves, which helps to ensure everyone can access essential instrumental, informational and emotional support. However, the mothers have to assume the behaviours of a good, deserving mother to make ends meet. Considering the experiences of economically uncertain mothers in regard to deservingness, relationality, and temporality advances an understanding of the lived realities of some of the most disadvantaged and formally unsupported women in times of economic crisis. The research herein presents a novel intersection in which to view a causality for maintaining a cycle of poverty for mothers. The themes examined in this dissertation, despite how social dynamics and power structures are rapidly changing due to the global pandemic, will continue to be relevant for social researchers for generations to come.
Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Antropologia Social i Cultural

وصف الملف: application/pdf

الوصول الحر: http://hdl.handle.net/10803/674524Test

المؤلفون: Carrere Balcells, Juli

المساهمون: University/Department: Universitat Pompeu Fabra. Departament de Ciències Experimentals i de la Salut

مرشدي الرسالة: Novoa Pardo, Ana María, Benach, Joan

المصدر: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)

مصطلحات موضوعية: Energy poverty, Social determinants of health, Social health inequalities, Vulnerable populations, Impact evaluation, Pobreza energética, Determinantes sociales de la salud, Desigualdades sociales en salud, Población vulnerable, Evaluación impacto

الوصف: La pobreza energética es una problemática grave de salud pública que ha aumentado en los últimos años en el contexto español. La evidencia sobre medidas para reducir la pobreza energética se restringe a programas de mejora de la vivienda, habiendo una escasez de evidencia sobre programas basados en la provisión de información. El objetivo principal fue evaluar la efectividad de un programa, “Energía, la justa”, basado en provisión de información dirigido a población vulnerable en la reducción de la pobreza energética y en la mejora de la salud implementado en Barcelona el 2016. Para ello se han realizado dos estudios. El primero, describe y compara la salud de la población vulnerable afectada por pobreza energética con población no afectada y profundiza en la relación entre la intensidad de la pobreza energética y la salud. El segundo, analiza el impacto de la intervención en la pobreza energética y en la salud en la población intervenida un año después. Los resultados mostraron que en Barcelona la población vulnerable afectada por pobreza energética tenía mayor probabilidad de presentar mala salud autopercibida, morbilidad respiratoria y mala salud mental autoreportada comparado con población sin pobreza energética. Además, aquellas personas que la sufrían con mayor intensidad tenían peor estado de salud que las personas que la sufrían con menor intensidad. El programa incrementó la capacidad de los hogares para mantener la temperatura adecuada y disminuyó el uso de servicios de atención primaria. No se observó cambios en el estado de salud e incrementaron los hogares con dificultades para pagar los suministros energéticos. La tesis concluye que una intervención basada en provisión de información reduce la pobreza energética, pero tiene un efecto modesto en la salud de las personas afectadas. Abordar la pobreza energética desde el ámbito local constituye un área que, debido a su dinamismo y como enclave de gobernanza local, ofrece un gran potencial para contribuir a mejorar la situación de las personas vulnerables que sufren pobreza energética.

الوصف (مترجم): Energy poverty is a serious public health problem that has increased in recent years in the Spanish context. The evidence on measures to reduce energy poverty is limited to housing programmes, and there is a scarcity of evidence on information-based programmes. The main objective was to evaluate the effectiveness of a program, "Energía, la justa", based on the provision of information to the vulnerable population to reduce energy poverty and improve health, implemented in Barcelona in 2016. Then, two studies have been performed. The first describes and compares the health of the vulnerable population affected by energy poverty with the non-affected population and examines the relationship between the energy poverty intensity and health. The second analyses the impact of the intervention on energy poverty and health in the intervened population one year later. The findings show that in Barcelona, the vulnerable population affected by energy poverty was more likely to suffer poor self-perceived health, respiratory morbidity and poor self-reported mental health compared to the non-energy poor population. Moreover, those who experienced it more intensively were in worse health than those who experienced it less intensively. The program had beneficial effects on the ability to keep homes at an adequate indoor temperature and reduce primary care visits. We could not observe changes in health status, whereas households expressing difficulty in paying for energy supplies increased. The thesis concludes that an information-based intervention reduces energy poverty but has a modest effect on the health of those affected. Tackling energy poverty from the local context constitutes an area that, due to its dynamism and as an enclave of local governance, offers a great potential to contribute to improve the situation of vulnerable people suffering from energy poverty.
Programa de doctorat en Biomedicina

وصف الملف: application/pdf

الوصول الحر: http://hdl.handle.net/10803/671773Test

المؤلفون: Gómez Zepeda, Gabriela

المساهمون: University/Department: Universitat de Barcelona. Facultat d'Educació

مرشدي الرسالة: Puigdellívol, Ignasi

المصدر: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)

مصطلحات موضوعية: Currículums (Ensenyament), Currículums (Enseñanza), Curricula, Batxillerat, Bachillerato, Baccalaureate (Secondary school educational programme), Pobresa, Pobreza, Poverty, Qualitat de l'ensenyament, Calidad de la enseñanza, Educational quality, Medi rural, Medio rural, Rural environment, Ciències de l'Educació

الوصف: Desde el siglo pasado la educación ha sido reconocida como uno de los principales factores para el desarrollo de las personas y de las sociedades, así como para la superación de la pobreza y las desigualdades. Sin embargo, a pesar de los esfuerzos hechos a nivel global, al día de hoy no se logra una disminución radical de la pobreza. América Latina y el Caribe (ALC) continúa siendo la zona con mayor desigualdad en el mundo. En donde, en una aparente paradoja, el aumento de oportunidades y logros educacionales va acompañado del aumento también de la desigualdad de ingresos y la persistencia de la pobreza. Las zonas rurales siguen siendo de los contextos más afectados y la juventud rural e indígena una de las poblaciones más vulnerables. Desde esta perspectiva esta investigación tiene como objetivo central el identificar y analizar prácticas educativas significativas por contribuir en el mejoramiento de las condiciones de vida de personas que viven en situación de pobreza, en la América Latina (AL) rural. Es un estudio cualitativo, de enfoque narrativo, que recupera los relatos de vida de diez personas egresadas del Bachillerato del CESDER (Centro de estudios para el desarrollo rural), situado en una zona rural del Estado de Puebla, México. El CESDER ha generado modelos educativos que son referencia en México y un aporte al desarrollo rural y a la mejora de las condiciones de vida de las personas pobres que habitan en contextos rurales. El enfoque de capacidades de Amartya Sen (2000) es relevante en este estudio, pues permite partir de la capacidad de «agencia» que tienen las personas egresadas, para evaluar las estrategias educativas que contribuyen a ello. Así, nuestro estudio se centra en el nivel educativo medio superior. Los resultados muestran que las personas participantes en este estudio e independientemente de su trayectoria de vida, logran una fuerte capacidad para alcanzar lo que consideran que es bueno para ellas, sus familias y comunidades. Las siete estrategias educativas identificadas como significativas para alcanzar estos logros son: trabajo en equipo, relación teoría práctica, expresión oral de sus ideas, comprensión de la realidad, planeación de actividades, relación igualitaria y elaboración y presentación de trabajos. El conjunto de capacidades que se producen al realizar estas siete prácticas es lo que permite que el alumnado desarrolle una fuerte habilitación como agente. La relevancia de estas prácticas radica en que están soportadas por un modelo educativo que tenía entre sus finalidades formar una juventud constituida por «sujetos sociales», capaces de crear proyectos colectivos que mejorasen la vida de las personas en situación de pobreza de las zonas rurales. Las estrategias educativas marcan todo el trabajo escolar y comunitario del centro, así como el desarrollo curricular que incluía: capacitación empresarial, actividades para el bienestar familiar, desarrollo comunitario y contenidos del nivel; y es donde cobran sentido y logran contribuir para lograr fuertes impactos. Entre las principales conclusiones destaca la importancia de desarrollar modelos educativos que aspiren a ser de utilidad inmediata para mejorar las condiciones de vida del alumnado, de sus familias y comunidades, estableciendo estrategias educativas y un diseño curricular que sea coherente con tal finalidad, así como la importancia que tienen la juventud como agente para mejorar las condiciones de vida. El estudio consta de un marco teórico que abarca los cuatro primeros capítulos. El primer capítulo permite comprender aspectos que generan la persistencia o -en cambio- la superación de la desigualdad y la pobreza en AL, especialmente en los contextos rurales. El segundo se centra en la juventud rural, se analiza el concepto, se aborda el tema de su protagonismo y los factores que intervienen en el mejoramiento de sus condiciones de vida. El tercer capítulo, analiza el concepto de pobreza partiendo del enfoque de capacidades de Amartya Sen, centrándose en la posibilidad de agencia, dentro de contextos multiculturales. El cuarto capítulo, explora el papel que tiene la educación como medio para superar la pobreza, especialmente la educación media superior en la superación de la pobreza rural. Posteriormente, el capítulo cinco presenta la metodología y diseño de esta investigación. En el capítulo seis se describe el Modelo Educativo del Bachillerato del CESDER, incluyendo los antecedentes de su fundación, sus fundamentos, así como el desarrollo del segundo Plan de Estudios. En el capítulo siete se presentan los resultados, describiendo los impactos en las vidas de las personas egresadas, sus familias y comunidades, además de las capacidades que desarrollaron en el Bachillerato y las prácticas educativas que fueron de utilidad para ello; así como la descripción de aquellas estrategias educativas que fueron de alto impacto. Finalmente, el capítulo ocho expone las principales conclusiones, las limitaciones de este estudio y las posibles investigaciones futuras.

الوصف (مترجم): Since the last century, education has been recognized as one of the main factors for the development of people and societies and overcoming poverty and inequalities. However, despite the efforts made at the global level, today there is no radical reduction in poverty. Latin America and the Caribbean (LAC) continues to be the area with the greatest inequality in the world. In an apparent paradox, the increase in educational opportunities and achievements is accompanied by the rise in income inequality and poverty persistence. Rural areas continue to be one of the most affected contexts and rural and indigenous youth, one of the most vulnerable populations. From this perspective, this research has as the main objective to identify and analyze significant educational practices for improving the living conditions of people living in poverty in rural Latin America (LA). It is a qualitative study, with a narrative approach, that recovers the life stories of ten people who graduated from the "Bachillerato del CESDER" (Center for Rural Development Studies), located in a rural area of the State of Puebla, Mexico. The CESDER has generated educational models that are a reference in Mexico and a contribution to rural development and the improvement of the living conditions for people in poverty in rural contexts. Amartya Sen (2000) 's capabilities approach is relevant in this study, since it allows starting from the "agency" capacity that graduates have to evaluate the educational strategies that contribute to it. Thus, our research focuses on the upper secondary educational level. The results show that the people participating in this study and regardless of their life trajectory, achieve a strong capacity to reach what they consider to be good for them, their families, and communities. The seven educational strategies identified as significant to reach these achievements are: teamwork, theory-practice relationship, oral expression of their ideas, understanding of reality, planning of activities, equal relationship, and preparation and presentation of schoolwork. The set of capacities produced when carrying out these seven practices allows students to develop a substantial qualification as an agent. The relevance of these practices lies in the fact that they are supported by an educational model that has among its purposes to train a youth compose of "social subjects" capable of creating collective projects that improve people's lives in poverty in rural areas. The educational strategies mark whole school and community work of the Center and the curricular development that included: business training, activities for family well-being, community development and content of the level; and it is where they make sense and manage to contribute to achieving substantial impacts. Among the main conclusions highlights the importance of developing educational models that aspire to be of immediate use to improve the living conditions of students, their families, and communities, establishing educational strategies and a curricular design that is consistent with this purpose, as well as the importance of youth as an agent to improve living conditions. The study consists of a theoretical framework that covers the first four chapters. The first chapter allows us to understand aspects that generate persistence or - on the other hand - overcoming inequality and poverty in LA, especially in rural contexts. The second focuses on rural youth, the concept is analyzed, and their protagonism and the factors that intervene in the improvement of their living conditions are addressed. The third chapter examines the concept of poverty based on Amartya Sen's approach to capabilities, focusing on the possibility of agency, within multicultural contexts. The fourth chapter explores the role of education in overcoming poverty, especially upper secondary education, in overcoming rural poverty. Later, chapter five presents the methodology and design of this research. Chapter six describes the "Bachillerato del CESDER" Educational Model, including the background of its formation, its foundations, as well as the development of the second Study Plan. In chapter seven the results are presented, describing the impacts on the lives of the graduates, their families and communities, as well as the capacities they developed in the "Bachillerato" and the educational practices that were useful for it; as well as the description of those educational strategies that were of high impact. Finally, chapter eight presents the main conclusions, limitations of this study and possible future research.

وصف الملف: application/pdf

الوصول الحر: http://hdl.handle.net/10803/672106Test

المؤلفون: Conejeros Montecino, Samuel Alexander

المساهمون: University/Department: Universitat de Barcelona. Facultat d'Educació

مرشدي الرسالة: Cano García, Elena

المصدر: TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)

مصطلحات موضوعية: Eficàcia de l'ensenyament, Enseñanza eficaz, Effective teaching, Qualitat de l'ensenyament, Calidad de la enseñanza, Educational quality, Pobresa, Pobreza, Poverty, Xile, Chile, Ciències de l'Educació

الوصف: Esta investigación doctoral se enmarca en los procesos internos que llevan a las escuelas situadas en los sectores vulnerables de la región Metropolitana de Santiago Chile a ser eficaces. Desde que se han aplicado mediciones de aprendizajes como el SIMCE (Sistema de Medición de la Calidad de la Educación), se ha concluido que los resultados tienen una relación directa con el contexto socioeconómico de los estudiantes. Distintas investigaciones a lo largo de los años lo siguen ratificando, y los resultados han sido determinantes en concluir que esta problemática sistémica no ha podido ser erradicada (Mayol, Araya, Azócar y Azócar, 2011). De este modo, esta investigación se enmarca inicialmente en la Mejora de la Eficacia Escolar (Smink, 1991; Stoll y Wikeley, 1998; Stoll y Fink, 1999; Townsend, Clarke y Ainscow, 1999; Muñoz-Repiso et al., 2000; Reezigt, 2001; Murillo, 2011), concepto bastante reciente en la investigación Latinoamericana, que pone el énfasis no tan sólo en los resultados finales de la escuela, o sea, en los resultados de los estudiantes, sino que, brinda relevancia también a otras dimensiones escolares, intermedias, que son las que permiten obtener dichos resultados. La mejora de la eficacia escolar pone a la escuela como el centro del cambio, y da un marco referencial para explicar por qué los esfuerzos de mejora tienen, o no, éxito en las instituciones educativas, permite objetivar qué factores favorecen u obstaculizan la mejora de la eficacia escolar. Posteriormente se expone evidencia para sostener que en ciertos procesos escolares los esfuerzos pueden brindar buenos resultados, documentado una serie de programas o experiencias escolares que han sido exitosas en contextos de pobreza, tanto a nivel nacional (Bellei, Perez, Muñoz y Raczynski, 2004; Raczynski y Muñoz, 2005; Bellei, Morawietz, Valenzuela y Vanni, 2015), como internacional (Murillo, Muñoz-Repiso, Angulo, Coronel y Sancho, 2002). De modo que, partiendo desde la premisa que el sistema educativo chileno, de forma general, no es efectivo en contextos de pobreza, en esta investigación nos preguntamos, ¿qué han hecho las escuelas que trabajan en contextos de vulnerabilidad socioeconómica para alcanzar sus metas institucionales? En este contexto esta investigación propone evaluar y valorar, a través de un estudio de casos, las dimensiones del marco de la mejora de la eficacia escolar, en dos escuelas en contextos de vulnerabilidad socioeconómica de la Región Metropolitana de Santiago de Chile, una de ellas asentada en una zona rural y la otra en una zona urbana. En base a esta valoración, se propone un marco referencial que permita comprender la eficacia escolar en contextos de pobreza, por ende, exponer nuevos indicadores que permitan valorar la mejora de la eficacia escolar en contextos de pobreza en Chile. Los resultados se presentan a través de 13 macrocategorias. Algunas de ellas coincidentes con el marco de la Mejora de la Eficacia Escolar utilizado como base teórica para esta investigación, sin embargo, emergen también dimensiones y aspectos propios de los contextos analizados, tales como la formación docente piramidal, la cultura del trabajo colaborativo o el bienestar docente, entre otros. Finalmente se exponen las conclusiones, vinculadas a los objetivos pretendidos: (a) valorar las diferentes dimensiones del marco de la mejora de la eficacia escolar en las escuelas vulnerables con buenos resultados en las pruebas de rendimiento para (b) crear un marco referencial que permita comprender la eficacia escolar específicamente en contextos de alta vulnerabilidad incorporando (c) indicadores relevantes para la mejora de la eficacia escolar en Chile en dichos contextos.

الوصف (مترجم): This doctoral research is framed within the internal processes that lead schools located in contexts of socioeconomic vulnerability of the Metropolitan Region of Santiago de Chile, to be effective. In the case of Chile, since learning measurements such as SIMCE have been applied, it has been concluded that the results have a direct relation with the socioeconomic context of the students. At a theoretical level, this research is initially focused on the Improvement of School Efficacy. Then, a variety of school programs or experiences that have been demonstrated successful in poverty scenarios, both nationally and internationally, have also been documented. So, starting from the premise that the Chilean educational system, in general, is not effective in poverty scenarios, the main question of this research is: what have the schools that work in socioeconomic vulnerability contexts done to achieve their institutional goals? This research attempts to assess and evaluate, through a case study, the dimensions of the framework for the improvement of school effectiveness, in two schools located in scenarios of socioeconomic vulnerability from the Metropolitan Region of Santiago de Chile. Based on this assessment, a referential framework that would allow the understanding of school effectiveness in poverty contexts is proposed, thus exposing new indicators that would allow assessing the improvement of school effectiveness in poverty contexts in Chile. The results are presented through 13 macro categories. Some of them match with the framework of the Improvement of School Efficacy used as the theoretical basis for this research. However, other dimensions and aspects of each analysed context also emerge. Finally, the conclusions are presented according to the main objectives: (a) assess the different dimensions of the framework for improving school effectiveness in vulnerable schools with good results in knowledge tests to (b) create a reference framework that allows understanding school effectiveness specifically in highly vulnerable contexts by adding (c) relevant indicators to improve school effectiveness in these scenarios in Chile.

وصف الملف: application/pdf

الوصول الحر: http://hdl.handle.net/10803/672493Test