يعرض 1 - 10 نتائج من 27 نتيجة بحث عن '"Diloli Fons, Jordi"', وقت الاستعلام: 1.09s تنقيح النتائج
  1. 1
    رسالة جامعية

    المؤلفون: Diloli Fons, Jordi

    المساهمون: University/Department: Universitat Rovira i Virgili. Departament d'Història i Història de l'Art

    مرشدي الرسالة: Huntingford, Elizabet

    المصدر: T-1603-2010
    TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)

    وصف الملف: application/pdf

  2. 2
    دورية أكاديمية
  3. 3
  4. 4
    دورية أكاديمية

    المصدر: Gladius; Vol. 41 (2021); 45-65 ; 1988-4168 ; 0436-029X ; 10.3989/gladius.2021

    وصف الملف: application/pdf

    العلاقة: https://gladius.revistas.csic.es/index.php/gladius/article/view/340/341Test; Almagro Gorbea, M. y Lorrio, A. J. (2010): «El "Heros Ktistes" y los símbolos de poder de la Hispania prerromana», F. Burillo Mozota (coord.), Ritos y mitos: VI Simposio sobre Celtiberos. Mara, Centro de Estudios Celtibéricos de Segeda: 157-181.; Bea, D. (2012): Poder, arquitectura i complexitat social. Formes polítiques al curs inferior de l'Ebre durant la protohistòria. Tesis doctoral. Universitat Rovira i Virgili. Tarragona. https://www.tesisenredTest. net/handle/10803/84029#page=1.; Bea, D.; Diloli, J.; Garcia, D.; Moreno, I. y Moret, P. (2012): «Arquitectura de prestigio y aristocracias indígenas», C. Belarte, J. A. Benavente, L. Fatás, J. Diloli, P. Moret y J. Noguera (eds.), Iberos del Ebro, Actas del II Congreso Internacional. Serie Documenta, 25. Tarragona, ICAC: 51-70.; Bellón, J. P.; Ruiz, A.; Molinos, M.; Rueda, C. y Gómez, F. (eds.) (2015): La Segunda Guerra Púnica en la península ibérica. Baecula: arqueología de una batalla. Jaén, Publicaciones de la Universidad de Jaén.; Diloli, J. (2009): «La perduración del poder en un espacio arquitectónico simbólico. La torre T-3 del asentamiento protohistórico de L'Assut (Tivenys, Baix Ebre, Tarragona)». Trabajos de Prehistoria, 66, núm. 2: 119-142. https://doi.org/10.3989/tp.2009.09023Test; Diloli, J. (2018): «Comerç, poder, aristocràcia. La formació del món ibèric a les Terres de l'Ebre». Miscel·lània del CERE, 28: 179-202.; Diloli, J.; Ferré, R.; Vilà, J.; Cots, I.; Bricio, L.; Prades, M. y Bea, D. (en prensa): «Relaciones entre indígenas y fenicios en el curso inferior del Ebro. La primera fase de ocupación del asentamiento protohistórico de L'Assut (Tivenys, Baix Ebre, Tarragona) y su integración en el territorio». IX Congreso Internacional de Estudios Fenicios y Púnicos (Mérida, 22 a 26 de octubre de 2018). MYTRA, 5.; Farnié, C. y Quesada, F. (2005): Espadas de hierro, grebas de bronce. Símbolos de poder e instrumentos de guerra a comienzos de la Edad del Hierro en la Península Ibérica. Serie Monografías del Museo de Arte Ibérico de El Cigarralero, 2. Murcia.; García Jiménez, G. (2006): Entre iberos y celtas: las espadas de tipo La Tène del noreste de la Península Ibérica. Anejos de Gladius, 10. Madrid, CSIC.; García Jiménez, G. (2011): El armamento de influencia La Tène en la Península Ibérica (siglos V-I a.C.). Tesis Doctoral. Universitat de Girona. Girona. https://www.tdx.cat/handle/10803/51613#page=1Test; García Jiménez, G. (2012): El armamento de influencia La Tène en la Península Ibérica (siglos V-I a.C.). Monographies Instrumentum, 43. Montagnac.; García Roselló, J.; Zamora, M. y Pujol, J. (1998): «Armament i societat a la Laietània ibérica», Congreso internacional: Los iberos Príncipes de occidente. Estructuras de poder en la sociedad ibérica (Barcelona, marzo de 1998). Saguntum, Extra-1. Valencia, Universitat de València: 309-325.; Gener, M.; Romero, D.; González, S. y García, J. (2016): «Estudio metalúrgico de las armas ibéricas halladas en el valle de Jutia (Nerpio-Yeste, Albacete). Trabajo, armamento, ritual y comunidades de montaña». Gladius, XXXVI: 7-31. https://doi.org/10.3989/gladius.2016.0001Test; Guérin, P. (2003): El Castellet de Bernabé y el horizonte ibérico pleno edetano. Serie de Trabajos Varios, 101. València, Museu de Prehistòria de València.; Kurtz Schaefer, G. (1986-1987): «El armamento en la necrópolis de las Cogotas (Cardeñosa, Ávila)». Zephyrus, 39-40: 445-458.; Lorrio, A. J. (1993): «El armamento de los celtas hispanos», M. Almagro y G. Ruiz (eds.), Los Celtas: Hispania y Europa. Madrid, Editorial Actas: 285- 326.; Mateos, C. M. y Sánchez, D. (2014): «El cuchillo afalcatado. Análisis tipológico y funcional de los cuchillos de los yacimientos Abulenses durante la II Edad del Hierro», F. J. González de la Fuente, E. Paniagua Vara y P. de Inés Sutil (coord.), Investigaciones arqueológicas en el valle del Duero. Del Paleolítico a la Antigüedad Tardía: actas de las III Jornadas de Jóvenes Investigadores del Valle del Duero (Salamanca, noviembre de 2013), Valladolid, Glyphos, vol. 3: 135-150.; Moret, P. (2002): «Tossal Montañés y La Gessera: ¿residencias aristocráticas del Ibérico Antiguo en la cuenca media del Matarraña?», I Jornades d'Arqueologia. Ibers a l'Ebre. Recerca i interpretació. Ilercavònia. Fulls d'Arqueologia, 3. Flix, Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre: 65-73.; Moret, P.; Benavente, J. A. y Gorgues, A. (2006): Iberos del Matarraña. Investigaciones arqueológicas en Valdeltormo, Calaceite, Cretas y La Fresneda (Teruel). Āl-Qannīš. Boletín del Taller de Arqueología de Alcañiz, 11. Alcañiz.; Moret, P. y Chapa, T. (eds.) (2004): Torres, atalayas y casas fortificadas. Explotación y control del territorio en Hispania (S. III a de C - S. I d. de C). Jaén, Universidad de Jaén.; Muñiz, I. y Quesada, F. (2010): Un drama en tres actos. Dos milenios de ocupación humana en el Cerro de la Cruz (Almedinilla, Córdoba). Oikos, 2. Cuadernos Monográficos del Ecomuseo del Río Caicena. Almedinilla.; Noguera, J. (2008): «Los inicios de la conquista romana en Iberia. Los campamentos de campaña del curso inferior del río Ebro». Archivo Español de Arqueología, 81: 31-48. https://doi.org/10.3989/aespa.2008.v81.39Test; Noguera, J. (2012): «La Palma-Nova classis. A Publius Cornelius Scipio Africanus encampment during the Second Punic War in Iberia». Madrider Mitteilungen, 53: 262-288.; Noguera, J.; Asensio, D.; Ble, E. y Jornet, R. (2014): «The beginnings of the Roman conquest of Hispania. Archaeological evidence of the assault and destruction of the Iberian city of Castellet de Banyoles (Tivissa, Tarragona)». Journal of Roman Archaelogy, 27: 60-81. https://doi.org/10.1017/S1047759414001160Test; Noguera, J.; Asensio, D. y Jornet, R. (2012): «La destrucción del Castellet de Banyoles (Tivissa, Tarragona)», Iberos del Ebro, Actas del II Congreso Internacional. Serie Documenta, 25. Tarragona, ICAC: 231-246.; Núñez, E. y Quesada, F. (2000): «Una sepultura con armas de baja época ibérica (o época romana republicana), en la necrópolis del Cerro de las Balas (Écija, Sevilla)». Gladius XX: 192-220.; Olmos, R. (2000): «La sociedad ibérica a través de la imagen». Los iberos y sus imágenes. Madrid, Micronet-CSIC, ed. cdrom, nº 85.2.; Pérez Daza, F. (2003): «Nueva aportación al estudio del armamento ibérico en la línea Almedinilla-Porcuna-Andújar». Antiquitas, 15: 59-64.; Quesada, F. (1992): Arma y símbolo. La falcata ibérica. Alicante, Instituto Juan Gil-Albert.; Quesada, F. (1993): «Soliferrea de la Edad del Hierro en la Península Ibérica». Trabajos de Prehistoria, 50: 159-183. https://doi.org/10.3989/tp.1993.v50.i0.495Test; Quesada, F. (1997): El armamento ibérico. Estudio tipológico, geográfico, funcional, social y simbólico de las armas en la Cultura Ibérica (siglos VI-I a.C.). Monographies Instrumentum, 3. Montagnac, Monique Mergoil.; Quesada, F. (1998): «Aristócratas a caballo y la existencia de una verdadera "caballería" en la cultura ibérica: dos ámbitos conceptuales diferentes», C. Aranegui (ed.), Los Iberos, príncipes de Occidente. Actas del Congreso Internacional (Barcelona, marzo de 1998). Saguntum, Extra-1. Valencia, Universitat de València: 169-183.; Quesada, F. (2002): «La evolución de la panoplia, modos de combate y tácticas de los iberos», P. Moret y F. Quesada (eds.), La guerra en el mundo ibérico y celtibérico (ss. VI-II a. de C.). Seminario celebrado en la Casa de Velázquez (marzo de 1996). Madrid, Casa de Velázquez: 35-64.; Quesada, F. (2003): «La guerra en las comunidades ibéricas (c. 237-c. 195 a.C.): un modelo interpretativo», A. Morillo, F. Cadiou y D. Hourcade (eds.), Defensa y territorio en Hispania de los Escipiones a Augusto. León-Madrid, Universidad de León y Casa de Velázquez: 101-156.; Quesada, F. (2005): «El guerrero ibérico a través de El Cigarralejo», El Museo de Arte Ibérico de El Cigarralejo. Murcia, Dirección General de Cultura: 111-134.; Quesada, F. (2006): «Armamento indígena y romano republicano en Iberia (siglos III-I a.C.): compatibilidad y abastecimiento de las legiones republicanas en campaña», A. Morillo (ed.), Arqueología militar romana en Hispania. Producción y abastecimiento en el ámbito militar. León, Universidad de León: 75-96.; Quesada, F. (2007): «Hispania y el ejército romano republicano. Interacción y adopción de tipus metálicos». Sautuola: Revista del Instituto de Prehistoria y Arqueología, 13: 379-402.; Quesada, F. (2009): «La guerra en la Cultura Ibérica», M. Almagro (coord.), Historia militar de España. Prehistoria y Antigüedad. Madrid, Ministerio de Defensa: 111-130.; Quesada, F. (2010): «Las armas en los poblados ibéricos: teoría, método y resultados». Gladius, XXX: 17-42. https://doi.org/10.3989/gladius.2010.0001Test; Quesada, F. (2011a): «El armamento en un poblado ibérico del siglo IV a.C. Una oportunidad excepcional», H. Bonet Rosado y J. Vives-Ferrándiz Sánchez (eds.): La Bastida de les Alcusses. 1928- 2010. Valencia, Museu de Prehistòria de València: 197-219.; Quesada, F. (2011b): «Amaban sus armas más que a la propia vida. Los antiguos iberos y su panoplia bélica». Andalucía en la Historia, 32: 20-25.; Rovira, M. C. (1994): «Agricultura i desenvolupament tecnològic a la protohistòria: la introducció del ferro», J. M. Fullola, J. Juan y M. A. Petit (eds.), Paleoetnobotànica aplicada a l'arqueologia prehistòrica. Barcelona, Societat Catalana d'Arqueologia: 141-156.; Ruiz Rodríguez, A. (1998): «Los príncipes iberos: procesos económicos y sociales», Actas del Congreso Internacional Los Iberos, Príncipes de Occidente (Barcelona, marzo de 1998). Saguntum, Extra-1. Valencia, Universitat de València: 289-300.; Sanmartí, J. y Santacana, J. (2005): Els ibers del nord. Barcelona, Rafael Dalmau Editor.; Schulten, A. (1943): «Pilum», R. E. Pauly-Wissowa. Stuttgart, J. B. Metzler: 1333-1370.; Vives-Ferrándiz, J.; Bonet, H.; Carrión, Y.; Ferrer, C.; Iborra, P.; Pérez, G.; Quesada, F. y Tortajada, G. (2015): «Ofrendas para una entrada: un depósito ritual en la Puerta Oeste de la Bastida de les Alcusses (Moixent, Valencia)». Trabajos de Prehistoria, 72, 2: 282-302. https://doi.org/10.3989/tp.2015.12155Test; https://gladius.revistas.csic.es/index.php/gladius/article/view/340Test

  5. 5
    دورية أكاديمية

    المصدر: Trabajos de Prehistoria; Vol. 73 No. 2 (2016); 284-303 ; Trabajos de Prehistoria; Vol. 73 Núm. 2 (2016); 284-303 ; 1988-3218 ; 0082-5638 ; 10.3989/tp.2016.v73.i2

    وصف الملف: application/pdf

    العلاقة: https://tp.revistas.csic.es/index.php/tp/article/view/730/753Test; Alonso, N. 1999: De la llavor a la farina. Els processos agrícoles protohistòrics a la Catalunya Occidental. Monographies d’Arqueologie Meditérranéenne 4, CNRS. Lattes.; Asensio, D. 1996: “Les àmfores d´importació de la Ciutadella ibèrica d´Alorda Park o les Toixoneres (Calafell, Baix Penedès, Tarragona)”. Revista d´Arqueologia de Ponent 6: 35-79.; Asensio, D. 2010: “Evidencias arqueológicas de la incidencia púnica en el mundo ibérico septentrional (siglos VI-III aC.). Estado de la cuestión y nuevos enfoques”. Mainake XXXII (II): 705-734.; Asensio, D.; Morer, J. y Pou, J. 2003: “La ciutadella ibèrica de Toixoneres (Calafell)”. En M. Prevosti, J. Guitart y J. M. Palet (eds.): Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental: actes del Simposi Internacional d’Arqueologia del Baix Penedès (El Vendrell 2001): 267-279. Barcelona.; Asensio, D.; Sanmartí, J.; Jornet, R. y Miró, M. 2012: “L’urbanisme i l’arquitectura domèstica de la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre)”. En M. C. Belarte, J. A. Benavente, L. Fatás, J. Diloli, P. Moret y J. Noguera (eds.): Actas del II Congreso Internacional Iberos del Ebro (Alcañiz 2011): 173-194. Tarragona.; Aviè, Periple (Ora marítima). P. Villalba i Varneda (trad.). Fundació Bernat Metge. Barcelona, 1986.; Belarte, M. C.; Bonet, H. y Sala, F. 2009: “L’espai domèstic i l’organització de la societat ibèrica: els territoris de la franja mediterrània”. En M. C. Belarte (ed.): L’espai domèstic i l’organització de la societat a la protohistòria de la Mediterrània occidental (1r mil·leni aC). Actes de la IV Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell (Calafell- Tarragona 2007): 93-123. Barcelona.; Fantar, M. 1985: Kerkouane. Cité Punique du Cap Bon (Tunisie). Architecture doméstique II, Institut National d’Archéologie et d’Art. Tunis.; Ferrer, M. A. 2002: “Actividad extractiva y metalúrgica”. En H. Bonet y C. Mata (eds.): El Puntal dels Llops. Un fortín edetano. Serie de Trabajos Varios 99 del Servicio de Investigación Prehistórica. Valencia: 192-206.; Fernández Nieto, F. J. 1999: “Economia de la colonización fenícia y griega en la península ibèrica”. Estudios de Historia Antigua: 25-58.; Fernández Nieto, F. J. 2002: “Hemeroskopeion= Thynnoskopeion: el final de un problema histórico mal enfocado”. Mainake 24: 231-255; González Ponce, F. J. 1995: Avieno y el Periplo. Editorial Gráficas Sol. Écija.; Grau, I. 2005: “Espacios étnicos y políticos en el àrea oriental de Iberia”. Cumplutum 16: 105-123.; Helas, S. 1999: Die Punischen Häuser in Selinunt. Wohnen swischen punisher Tradition und griechischem Einflus. Tesis doctoral. Universität zu Köln. http://kups.ub.uni-koeln.de/1481/1/DissTextformatiert.pdfTest; Jiménez, H. y Prados, F. 2013: “Espacio doméstico y estructura social en contextos púnicos”. S. Gutiérrez y I. Grau (eds.): De la estructura doméstica al espacio social. Lecturas arqueológicas del uso social del espacio. Publicaciones de la Universidad de Alicante. Alicante: 111-126.; López Mullor, A. y Fierro, X. 1994: “Un horno con ánforas de tipo púnico-ebusitano hallado en Darró (Vilanova i la Geltrú, Barcelona). En Coloquios de Cartagena I. El Mundo púnico: historia, sociedad y cultura (Cartagena 1990): 443-463. Murcia.; Maluquer de Motes, J.; Huntingford, E.; Martín, R.; Rauret, A. M.; Pallarés, R. y Vila, M. V. 1986: Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Institut d’Arqueologia i Prehistòria, Universitat de Barcelona. Barcelona.; Mangas, J. y Plácido, D. (ed.) 1994: Avieno. Ora Maritima. Descriptio Orbis Terrae Phaenomena, Testimonia Hispaniae Antiqua I, Ediciones Historia 2000. Madrid.; Moret, P. 1996: Les fortifications ibériques. De la fin de l’Âge du Bronze à la conquête romaine. Casa de Velázquez. Madrid.; Olmos, P. 2011: Estudi dels patrons mètrics, arquitectònics i urbanístics del món ibèric (segles V-II aC). Tesis doctoral 2010. Universitat Rovira i Virgili. Tarragona www.tdx.cat/bitstream/10803/8641/1/ Tesi.pdf (consulta 18-VII-2016); Palet, J. M. y Riera, S. 1997: “Changements du paysage dans la plaine de Barcelone (Catalogne) de la Protohistoire au Moyen Age”. J.-P. Bravard, J. Burnouf y G. Chouquer (eds.): La dynamique des paysages protohistoriques, antiques, médiévaux et modernes. XVIIe. Rencontres Internationales d’Archéologie et Histoire d’Antibes (Antibes 1996): 259-270. Sophia Antipolis.; Palet, J. M. y Riera, S. 2009: “Activitats agràries i modelació antròpica en el territori de la colònia Barcino: aproximació desde l’arqueomorfologia i la palinologia”. J. Guitart y C. Carreras (ed.): Marques i terrisseries d’àmfores en el Pla de Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, Barcelona: 131-140.; Pons E. y Molist M. 1989: “Les structures domestiques de cuisson durant la Protohistoire en Catalogne. Habitat et structures domestiques en Méditerranée Occidentale durant la Protohistoire”. En P. Arcelin y G. Barruol (eds.): Habitats et structures doméstiques en Méditerranée occidentale durant la Protohistoire. Pre-Acte du Colloque International (Arles-sur-Rhône 1989): 137-142.; Ramón, J. 1995: Las ánforas fenicio-púnicas del Mediterráneo central y occidental. Publicacions Universitat de Barcelona. Barcelona; Riera, S.; Miras, Y.; Giralt, S. y Servera, G. 2010: “Evolució del paisatge vegetal al Camp de Tarragona: estudi pol·línic de la seqüència sedimentològica procedent de l’aiguamoll de la Sèquia Major (La Pineda, Vila-Seca)”. En M. Prevosti y J. M. Guitart (ed.): Ager Tarraconensis 1. Aspectes històrics i marc natural. Documenta 16, Institut d’Estudis Catalans, Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Tarragona: 163-173.; Sanmartí, J.; Bruguera, R. y Miñarro, M. 2004: “Les ánforas ibéricas de la costa de Cataluña”. Documents d’archéologie Méridionale 27: 397-403.; Sala, F. 2005: “Consideraciones en torno a la arquitectura y al urbanismo de la Contestania ibèrica”. L. Abad, I. Grau y F. Sala (ed.): La contestania ibèrica, 30 años después. Universitat d’Alacant. Alacant: 119-146.; Sala, F. y Abad, L. 2006: “Arquitectura monumental y arquitectura doméstica en la Contestania”. Lucentum 25: 23-46.; Sánchez, L. 1997: “Origen y condición de Arse-Saguntum”. Saitabi 47: 225-259.; Vilaseca, L. 1968: “Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares”. Ampurias 30: 364-365.; https://tp.revistas.csic.es/index.php/tp/article/view/730Test

  6. 6
  7. 7
    دورية أكاديمية

    المصدر: Archivo Español de Arqueología; Vol. 86 (2013); 75-90 ; 1988-3110 ; 0066-6742 ; 10.3989/aespa.2013.v86

    وصف الملف: application/pdf

    العلاقة: https://aespa.revistas.csic.es/index.php/aespa/article/view/217/218Test; Abril, J. 1928: Un capítol de la meva actuació a Tortosa, Tortosa.; Álvarez, R., Asensio, D., Jornet, R., Miró, M. T. y Sanmartí, J. 2008: "Residències aristocràtiques al món ibèric septentrional. El cas del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre, Tarragona)", Seminari La cámara funeraria de Toya y la arquitectura monumental ibérica, Madrid, 87-102.; Aquiluè, X. 1995: "La cerámica común africana", Ceràmica comuna romana d'època Alto-imperial a la Península Ibèrica. Estat de la qüestió. Monografies Emporitanes VIII, Empúries, 61–74.; Arbeloa, J. V. M. 2000: "Dertosa a l'Antiguitat Tardana. Consideracions sobre els espais cultuals", Nous Col·loquis IV, 45-72.; Arbeloa, J. V. M. 2008: "Dertosa a l'Antiguitat. Aspectes d'una estructura urbana incògnita", Citerior 4, 79-96.; Asensio, D., Miró, M. y Sanmartí, J. 2003: "El nucli ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d'Ebre): un estat de la qüestió", I Jornades d'Arqueologia. Ibers a l'Ebre, recerca i interpretació. Ilercavònia 3, Tivissa, 185-203.; Asensio, D., Jornet, R., Miró, M., Sanmartí, J. 2011: "La ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles: resultats de l'excavació del barri adjacent a les torres pentagonals (2008-2010)", Tribuna d'Arqueologia 2009-2010, 243-263.; Baila, M. A. 1999: La ciutat de Tortosa: evolució de l'espai urbà: de la Dertosa romana a la ciutat vuitcentista, Vinaròs.; Barrasetas, E. 1993: "Plaça d'Alfons XII, Tortosa". Anuari d'intervencions arqueològiques 1982–1989. Època Romana. Antiguitat tardana, Barcelona, 62.; Bea, D., Diloli, J., Ferré, R., González, A., Kirchner, H., Vilà, J. y Virgili, A. 2012: "L'urbanisme del suburbi meridional de la ciutat de Tortosa en època medieval (segles XI-XIV). La intervenció arqueològica efectuada al carrer Montcada de Tortosa (Baix Ebre)", IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya, Tarragona, 10-13 de juny de 2010, Tarragona.; Belarte, C., Noguera, J. y Sanmartí, J. 2002: "El jaciment del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre). Un patró d'hàbitat ibèric en el curs inferior de l'Ebre", I Jornades d'Arqueologia Ibers a l'Ebre. Recerca i interpretació. Ilercavònia 3, Tivissa, 89-110.; Belarte, C. y Noguera, J. 2007: La necrópolis protohistòrica de Santa Madrona (Riba-roja d'Ebre, Ribera d'Ebre), Tarragona.; Blasco, M. y Rafel, N. 1995: "El taller tèxtil del Coll del Moro de Gandesa (Terra Alta)", Tribuna d'Arqueologia 1993-94, 37-50.; Costa, J. M. 2009: "El Exercitus Hispanicus ante la encrucijada del siglo III", Gallaecia 28, 151-166.; Curchin, L. A. 1991: Roman Spain: Conquest and assimilation, London.; Curto, A., Loriente, A., Martínez, R. y Ros, E. 1986: "Resultats de les excavacions arquelògiques portades a terme l'any 1984 a Tortosa (Baix Ebre)", Tribuna d'Arqueologia 1984-1985, 115-120.; Díaz, M. y Otiña, P. 2003: "Valoración comercial de Tarraco: importacions cerámicas entre el siglo III a.C. y la dinastía julio-claudia", Bolskan 20, 67-82.; Dies, E. 2006: "El sistema defensivo del Puig de la Nau (Benicarló). Análisis y propuesta de restitución", Arquitectura defensiva. La protección de la población y del territorio en época ibérica, Castelló de la Plana, 47-61.; Diloli, J. 1996: "Hibera Iulia Ilercavonia-Dertosa: l'assentament ibèric i la implantació de la ciutat romana", Butlletí Arqueològic 18, 53-68.; Diloli, J. 1997: Models d'ocupació del territori durant la protohistòria al curs inferior de l'Ebre, Tesis doctoral. Universitat Rovira i Virgili.; Diloli, J. 2000: "El curs inferior de l'Ebre durant l'època ibèrica segons les fonts clàssiques", Recerca 4, 79-104.; Diloli, J. 2003: "Cartago versus Roma. El curs inferior de l'Ebre durant la Segona Guerra Púnica", Miscelània del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre 16, 213-231.; Diloli, J. 2009: "La perduración del poder en un espacio arquitectónico simbólico. La torre T-3 del asentamiento protohistórico de L'Assut (Tivenys, Baix Ebre, Tarragona)", Trabajos de Prehistoria 66 (2), 119-142. http://dx.doi.org/10.3989/tp.2009.09023Test; Diloli, J. y Ferré, R. 2008a: "Arquitectura de las fortificaciones y sus elementos defensivos en el curso inferior del Ebro durante la época ibérica", Actas del IV Congreso Internacional sobre fortificaciones. Las fortificaciones y el mar, Alcalá de Guadaíra, 291-301.; Diloli, J. y Ferré, R. 2008b: "Íberos en Tortosa. Nuevos datos sobre la protohistoria del Bajo Ebro", Saguntum 40, 109-125.; Diloli, J., Ferré, R. y Sardà, S. 2009: "Portes i accessos als recintes fortificats protohistòrics de l'àrea del curs inferior de l'Ebre", Revista d'Arqueologia de Ponent 19, 231-250.; Diloli, J., Vilà, J., González, A. y Bea, D. 2010: "Les excavacions arqueològiques al solar de l'antic I. E. S. del carrer Montcada (Tortosa, Baix Ebre)", Tribuna d'Arqueologia 2008-2009.; Erice, R. 1995: Las fíbulas del nordeste de la Península Ibérica: Siglos I a.C. al IV d.C., Zaragoza.; Ettlinger, E., Hoffman, B., Roth-Rubi, K., Kenrick, P. M., Pucci, G., Schneider, G., von Schnurbein, S., Wells, C.M. y Zabehlick, S. 1990: Conspectus formarum terrae sigillatae italico modo confectae. Römisch-germanische Komission des deutschen archäologischen Institus zu Frankfurt A. M, Bonn.; Genera, M. 1993: "Intervencions a Dertosa (1982-1989)", Anuari d'intervencions arqueològiques. Època romana, antiguitat tardana. Campanyes 1982-1989, Barcelona, 53-55.; Genera, M. y Járrega, R. 2009: Aproximació a la Dertosa romana. Resultats de les investigacions arqueològiques al solar de la Costa dels Capellans, núm. 5. Tortosa (el Baix Ebre), Reus.; Genera, M. y Járrega, R. 2010: Aproximació a l'Ager Dertosanus. La vil·la romana de Barrugat, Bítem, Tortosa (El Baix Ebre), Reus.; Guérin, P. 2003: El Castellet de Bernabé y el horizonte ibérico pleno edetano. Serie de Trabajos Varios 101, Valencia.; Izquierdo, P. 1989: "Un tram de via Augusta al Perelló i una proposta de dinamització", Butlletí Arqueològic 17, 169–191.; Járrega, R. 2007: "La problemàtica històrica i arqueològica de Dertosa: Estat actual dels coneixements i hipòtesis de treball", Butlletí Arqueològic 28, 137-197.; Keay, S. 1981: "The Conventus Tarraconensis in the Third Century A. D.: Crisis or Change?", A. King y M. Henig (eds.), The Roman West in the Third Century. Contributions from Archaeology and History, British Archeological Reports International Series 109, Oxford, 451-486.; Lamboglia, N. 1952: "Per una Classificazione Preliminare della Ceramica Campana", VV. AA (ed.), Atti del I Congresso Internazionale di Studi Liguri, Bordighera, 139–206.; López Bravo, F. 2002: "La uran ibérica de orejetas perforadas", Complutum 13, 97-116.; Massip, J. 1968: Memòria anual de l'Arxiu–Museu Municipal de Tortosa, Tortosa.; Massip, J. 1987: Un quart de segle del museu i arxiu municipal de Tortosa, Tortosa.; Llorens, M. M. y Aquilué, X. (2001): Ilercavonia-Dertosa i les seves encunyacions monetàries, Barcelona.; Mayer, M. y Rodà, I. 1985: "Consideraciones sobre el conjunto epigráfico de Dertosa", XVII Congreso de Arqueología Nacional (Logroño, 1983), Zaragoza, 701-737.; Melguizo, S. y Moret, P. 2007: "Las fortificaciones del Bajo Aragón entre los siglos III y I a. C. Un estilo regional", Paisajes fortificados de la Edad del Hierro, Madrid, 306-324.; Miravall, R. 1986: Necròpolis, sepultures i inhumacions a Tortosa, Tortosa.; Miravall, R. 1988: Tortosa, any zero, Tortosa.; Morel, J. P. 1981: Céramique campanienne: les formes (2 vol.), Roma.; Moret, P. 1996: Les fortifications ibériques, de la fin de l'âge du bronze à la conquête romaine, Madrid.; Moret, P. 2008: "À propos du Castellet de Banyoles et de Philon de Byzance: une nécessaire palinodie", Salduie 8, 193-215.; Moret, P., Benavente, J. A. y Gorgues, A. 2007: Iberos del Matarraña. Investigaciones arqueológicas en Valdeltormo, Calaceite, Cretas y La Fresneda (Teruel), Alcañiz.; Navarro, S. 2008: Les necròpolis romanes de Dertosa (Tortosa, Baix Ebre). Estudi dels recintes funeraris i la seva interrelació amb la ciutat, Trabajo de investigación del Máster oficial en Arqueologia Clásica, URV. Inédito.; Noguera, J. 2008: "Los inicios de la conquista romana de Iberia: los campamentos de campaña del curso inferior del río Ebro", Archivo Español de Arqueología 81, 31-48. http://dx.doi.org/10.3989/aespa.2008.v81.39Test; Noguera, J. 2011: La conquista romana de Catalunya, Tarragona.; Oliver, A. 2006: El Puig de la Nau. Benicarló, Castellón de la Plana.; Oliver, A. y Gusi, F. 1995: El Puig de la Nau. Un hábitat fortificado ibérico en el ámbito mediterráneo peninsular, Onda.; Oxé, A. y Comfort, H. 1968: Corpus Vasorum Arretinorum. A Catalogue of the Signatures, Shapes and Chronology of Italian Sigillata, Bonn.; Pallarés, R. 1983-84: "El sistema defensivo frontal del Castellet de Banyoles, Tivissa, Ribera d'Ebre", Pyrenae 19-20, 113-125.; Rodà, I. 1989: "Los primeros magistrados en colonias y municipios de la Hispania Citerior (al norte de Saguntum)", J. González (ed.), Estudios sobre Urso, Colonia Iulia Genetiva, Sevilla, 345-355.; Romeo, F. 2002: "Las fortificaciones ibéricas del valle medio del Ebro y el problema de los influjos mediterráneos", P. Moret y F. Quesada (eds.), La guerra en el mundo ibérico y celtibérico (ss. VI-II a. de C.), Madrid, 153-188.; https://aespa.revistas.csic.es/index.php/aespa/article/view/217Test

  8. 8
    دورية أكاديمية

    المؤلفون: Diloli Fons, Jordi

    المصدر: Trabajos de Prehistoria; Vol. 66 No. 2 (2009); 119-142 ; Trabajos de Prehistoria; Vol. 66 Núm. 2 (2009); 119-142 ; 1988-3218 ; 0082-5638 ; 10.3989/tp.2009.v66.i2

    وصف الملف: application/pdf

    العلاقة: https://tp.revistas.csic.es/index.php/tp/article/view/176/176Test; Arcelin, CH. 1978: “Recherches sur la ceramique grise monochrome de Provence”. Les cerámiques de la Grèce de l’Est et leur diffusion en Occident. París.; Bayerri, E. 1934: Historia de Tortosa y su Comarca II. Imprenta Moderna de Algueró y Baiges. Tortosa.; Bea, D. y Diloli, J. 2005: “Elements de representació durant la primera edat del ferro al curs inferior de l’Ebre: el recinte del Turó del Calvari (Vilalba dels Arcs, Terra Alta)”. Revista d’Arqueologia de Ponent 15: 179-198.; Belarte, C.; Noguera, J. y Sanmartí, J. 2002: “El jaciment del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre). Un patró d’hàbitat ibèric en el curs inferior de l’Ebre”. I Jornades d’Arqueologia Ibers a l’Ebre. Recerca i interpretació. Ilercavònia 3: 89-110. Tivissa.; Belarte, C. 2006: “Elementos constructivos de barro”. En A. P. Moret, J. A. Benavente, A. Gorgues (eds.): Iberos del Matarraña. Investigaciones arqueológicas en Valdeltormo, Calaceite, Cretas y La Fresneda (Teruel). Al-Qannis. Taller de arqueología de Alcañiz 11. Alcañiz: 36-45.; Belarte, M.C. y Noguera, J. 2007: La necròpolis protohistòrica de Santa Madrona. Institut Català d’Arqueologia Clàssica. Tarragona.; Blasco, M. y Rafel, N. 1995: “El taller tèxtil del Coll del Moro de Gandesa (Terra Alta)”. Tribuna d’Arqueologia 1993-1994: 37-50.; Castro, Z. 1985: “Pondera, examen cualitativo, cuantitativo, espacial y su relación con el telar con pesas”. Ampurias 47: 230-253.; Castro, Z. 1986: “Avance de estudios cuantitativos y localización de pondera en asentamientos protohis tóricos peninsulares”. Arqueología Espacial 9. Coloquio sobre el microespacio 3: 169-186.; Cela, X. y Noguera, J. 1999: “Els materials arqueológics del Coll del Moro de la Serra d’Almos (Tivissa, Ribera d’Ebre): Col·lecció del Museo Comarcal Salvador Vilaseca de Reus”. Pyrenae 30: 91-121.; Contreras, F.; Morales, A.; Peña, L.; Robledo, B.; Rodríguez, Mª.O.; Sanz J.L. y Trancho, G. 1996: “Avance al estudio de los ecofactos del poblado de Peñalosa (Baños de la Encina, Jaén). Una aproximación a la reconstrucción medioambiental”. Anuario Arqueológico de Andalucía 1992 II. Sevilla: 263-274.; Diloli, J. 2002: Anàlisi dels models d’ocupació del territori durant la Protohistòria al curs inferior de l’Ebre. Tesi Doctoral. Edició en microforma. Universitat Rovira i Virgili.; Diloli, J. 2003: “Cartago versus Roma. El curs inferior de l’Ebre durant la Segona Guerra Púnica”. Miscel·lània del CERE 16. Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre: 213-231.; Diloli, J. y Bea, D. 2005: “L’urbanisme d’època ibèrica al Baix Ebre: l’assentament de l’assut de Tivenys”. Butlletí Arqueològic R.S.A.T. 27: 5-46.; Diloli, J.; Bea, D.; Vilaseca, A.; Arola, R. y Vilalta, E. 2002: “Primeres intervencions al jaciment protohistòric de l’Assut (Tivenys, Baix Ebre)”. I Jornades d’Arqueologia Ibers a l’Ebre. Recerca i interpretació. Ilercavònia 3: 137-148. Tivissa.; Diloli, J.; Bea, D. y Vilaseca, A. 2003: El jaciment ibèric de Les Planetes (Tortosa, Baix Ebre). Viure vora el riu durant la protohistòria. Arola ed. Tarragona.; Diloli, J. y Ferré, R. 2008: “Arquitectura de las fortificaciones y sus elementos defensivos en el curso inferior del Ebro durante la época ibérica”. IV Congreso internacional sobre fortificaciones. Las fortificaciones y el mar, Alcalá de Guadaira: 291-301.; Martínez Gázquez, J. 1974: La campaña de Catón en Hispania. Universitat de Barcelona. Barcelona.; Lyding Will, E. 1982: “Greco-Italic amphoras”. Hesperia V, 51: 338-357.; Mascort, M.; Sanmartí, J. y Santacana, J. 1990: “Noves aportacions sobre el poblament protohistóric a les comarques del curs inferior de l’Ebre. Els resultats de la campanya de prospecció desenvolupada l’any 1988”. La romanització del Pirineu, VIII Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà (1988): 165-174. Puigcerdà.; Molinos, M. y Ruiz Rodríguez, A. 2007: Iberos en Jaén. Universidad de Jaén.; Moret, P. 2002: “Tossal Montañés y La Gessera: ¿residencias aristocráticas del Ibérico Antiguo en la cuenca media del Matarraña?”. I Jornades d’Arqueologia Ibers a l’Ebre. Recerca i interpretació. Llercavònia 3: 65-73. Tivissa.; Moret, P. 2005-06: “La época ibérica en El Palao (Alcañiz, Teruel)”. Kalathos 24-25: 155-175.; Moret, P. 2006: “Torres circulares del Bajo Aragón y zonas vecinas: hacia la definición de un modelo regional”. En A. Oliver (coord.): Arquitectura defensiva. La protección de la población y del territorio en época ibérica. Sociedad Castellonense de Cultura. Castelló de la Plana: 187-218.; Moret, P.; Benavente, J.A. y Gorgues, A. 2006: Iberos del Matarraña. Investigaciones arqueológicas en Valdeltormo, Calaceite, Cretas y La Fresneda (Teruel). Al-Qannis. Taller de arqueología de Alcañiz 11. Alcañiz.; Pons, E. 1984: L’Empordà de l’Edat del Bronze a l’Edat del Ferro 1100-600 a.C. Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona. Girona.; Pérez, J.M.; Rams, P. y Jornet, M. 2002: “La talàia del nucli ibèric del Barranc del Mosselló (Flix, Ribera d’Ebre)”. I Jornades d’Arqueologia Ibers a l’Ebre. Recerca i interpretació. Ilercavònia 3: 149-158. Tivissa.; Rafel, N. 1991: La necròpolis del Coll del Moro de Gandesa. Els materials, Publicacions de la Diputació de Tarragona. Tarragona.; Rafel, N. 2003: Les necròpolis tumulàries de tipus baixaragonès: les campanyes de l’Institut d’Estudis Catalans al Matarranya. Monografies del Museu d’Arqueologia de Catalunya 4. Barcelona.; Rafel, N. 2006: “Sobre el canvi en la Protohistoria. Un cas d’estudi: la primera edad del ferro com a fonament del món ibèric al Matarranya i l’Algars”. De les comunitats locals als estats arcaics: la formació de les societats complexes a la costa del Mediterrani occidental. Universidad de Barcelona. Arqueomediterrània 9: 135-144.; Rafel, N. y Blasco, M. 1994: El Coll del Moro. Un recinte ibèric fortificat. Campanyes 1982-1983. Memòries d’Intervencions Arqueològiques a Catalunya 8. Generalitat de Catalunya. Barcelona.; Ramon, J. 1995: Las ánforas fenicio-púnicas del Mediterráneo Central y Occidental. Col·lecció Instrumenta 2. Universitat de Barcelona. Barcelona.; Rivera, J.M. 2007: “Aproximación a las formas constructivas en una comunidad de la Edad del Bronce: el poblado argárico de Peñalosa (Baños de la Encina, Jaén)”. Arqueología y Territorio 4: 5-21.; Sanmartí, J.; Belarte, M.C.; Santacana, J.; Asensio, D. y Noguera, J. 2000: L’assentament del bronze final i primera edat del ferro de Barranc de Gàfols (Ginestar, Ribera d’Ebre). Universidad de Barcelona. Arqueomediterrània 5.; https://tp.revistas.csic.es/index.php/tp/article/view/176Test

  9. 9
    دورية أكاديمية

    المصدر: Diloli Fons, Jordi ; Ferré Anguix, Ramon. Íberos en Tortosa. Nuevos datos sobre la Protohistoria del bajo Ebro. SAGVNTVM. Papeles del Laboratorio de Arqueología; Vol 40 (2008); 109-126.

    مصطلحات موضوعية: Arqueología, Protohistoria

  10. 10