| الوصف: |
Neuropathic pain (NP) is a chronic condition that is typically diagnosed by assessing the patient’s subjective perception. An objective assessment is possible using electroencephalography (EEG). Only half of patients with NP respond to pharmacological treatment. An alternative is transcranial direct current stimulation (tDCS), which has previously shown promising results, but only in some patients. In order to establish which patients will respond to tDCS treatment, the development of EEG biomarkers capable of classifying patients into responsive and non-responsive groups is a promising prospect. In this work, the state of current research in this field was reviewed. The impact of stimulation site of one-session tDCS on volunteers was evaluated. The effects of 10-session primary motor cortex (M1) tDCS stimulation on patients suffering from NP were also evaluated. The effects were measured using EEG before and after the treatment. Despite a small sample size, results showed trends suggesting that M1 stimulation caused larger and more widespread effects than stimulation at the dorsolateral prefrontal cortex. NP patients both reported improvements, which were accompanied by a decrease in power and complexity in parietal-occipital areas as confirmed by EEG. This study confirms the promising nature of EEG biomarkers for the evaluation of tDCS treatment of NP patients, while pointing out methodological limitations to be addressed by future studies. As a low-cost tool which can objectively quantify changes in patient clinical state, EEG could be the key to the previously impossible paradigm of neuropathic pain El dolor neuropático (DN) es una condición crónica que, típicamente, se diagnostica evaluando la percepción subjetiva del paciente. Una evaluación objetiva es posible mediante la electroencefalografía (EEG). Solamente la mitad de los pacientes con DN responden al tratamiento farmacológico. Una alternativa es la estimulación transcraneal por corriente directa (tDCS), que ha mostrado resultados prometedores en el pasado, pero sólo en algunos pacientes. Para averiguar qué pacientes responderán al tratamiento con tDCS, el desarrollo de biomarcadores EEG capaces de clasificar a los pacientes es prometedor. En este trabajo, el estado actual de la ciencia en este campo ha sido revisado. El impacto de la zona de estimulación de tDCS de una sesión se ha evaluado con voluntarios. Los efectos de diez sesiones de tDCS en el córtex motor primario (M1) se han evaluado en pacientes con DN. Los efectos se midieron mediante registros EEG antes y después del tratamiento. A pesar de un tamaño de muestra reducido, los resultados muestran tendencias que sugieren que la estimulación en M1 causa efectos mayores y más extendidos espacialmente que la estimulación en el córtex dorsolateral prefrontal. Los pacientes con DN afirmaron notar mejoras, que se acompañaron por una reducción de potencia y complejidad en las áreas parietales y occipitales, como se verificó mediante EEG. Este estudio confirma la naturaleza prometedora de los biomarcadores de EEG para la evaluación del tratamiento con tDCS de pacientes con DN, a la vez que identifica limitaciones metodológicas que pueden ser corregidas en futuros estudios. Como herramienta de bajo coste que puede cuantificar cambios en el estado clínico del paciente de modo objetivo, la EEG podría ser clave para el paradigma previamente imposible del dolor neuropático El dolor neuropàtic (DN) és una condició crònica que, típicament, es diagnostica avaluant la percepció subjectiva del pacient. Una avaluació objectiva és possible mitjançant la electroencefalografia (EEG). Solament la meitat dels pacients amb DN responen al tractament farmacològic. Una alternativa es l’estimulació transcranial per corrent directa (tDCS), que ha mostrat resultats prometedors en el passat, però solament en alguns pacients. Per esbrinar quins pacients respondran al tractament amb tDCS, el desenvolupament de biomarcadors EEG capaços de classificar als pacients és prometedor. En aquest treball, l’estat actual de la ciència en aquest camp s’ha revisat. L’impacte de la zona d’estimulació de tDCS d’una sessió s’ha avaluat amb voluntaris. Els efectes de deu sessions de tDCS en el còrtex motor primari (M1) s’han avaluat en pacients amb DN. Els efectes es mesuren mitjançant registres EEG abans y després del tractament. Malgrat una mida de mostra reduïda, els resultats mostren tendències que suggereixen que l’estimulació a M1 causa efectes majors i més estesos espacialment que l’estimulació del còrtex dorsolateral prefrontal. Els pacients amb DN afirmaren notar millores, que s’acompanyaren per una reducció de potència y complexitat en les àrees parietals y occipitals, tal i com es verificà mitjançant EEG. Aquest estudi confirma la naturalesa prometedora dels biomarcadors d’EEG per a l’avaluació del tractament amb tDCS de pacients amb DN, a la vegada que identifica limitacions metodològiques que poden ser corregides en futurs estudis. Com a eina de baix cost que pot quantificar canvis en l’estat clínic del pacient de manera objectiva, l’EEG podria ser clau per al paradigma prèviament impossible del dolor neuropàtic |
